Fotos de l'excursió a Coll de Riu

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Primer triomf de Josep Antoni Hermida a la temporada de ciclocross amb Merida

Mataró fou seu de la setena cursa de la Copa Catalana de ciclocross i escenari de l´ estrena de l´ actual campió d´ Espanya José Antonio Hermida. El corredor de Puigcerdà fou el millor sobre un circuit que semblava adient per altre medallista olímpic, Sergi Escobar, però que va acabar condemnat per les avaries mecàniques. A més d´ un minut d´ Hermida, que ja circulava en solitari a la quarta volta, van arribar plegat Francesc Xavier Carnicer (Massi) i Ismael Ventura (Ambisist). El millor sots 23 de la jornada fou Eduard Recasens (Massi) mentre que a juvenils va guanyar Antoni Pedrero (Sepelaco) i a noies Mercè Pacios (Bicisprint).

La Copa Catalana de ciclocross continuarà el proper diumenge 28 de desembre al tradicional circuit annexa al velòdrom d´ Horta (Barcelona).

Font: Fedecat.cat

AVÍS IMPORTANT!! La sortida anul·lada a Coll de Riu de la setmana passada, es realitzarà demà diumenge

Diumenge, 21 de Desembre

Nom de la ruta: Coll del Bassegoda
Comarca: Alta Garrotxa - Sadernes
Itinerari: Tortellà-Sadernes-Coll de Riu-Coll de Bassegoda-Can Nou-Gitarriu-Sadernes-Tortellà
Desnivell: 1.430 m
Quilometres:38 km
Dificultat: Dificil per el desnivell, però fàcil tècnicament . 100% ciclable

Lloc de sortida: Davant del Club Natació Banyoles Hora: 7:30 h. (Cal portar entrepà) o a les 7:45 a Serinyà

La nostra ruta comença a Tortellà i ha Sadernes, que hi arribem per la carretera de Montagut. En la ruta només seguirem pistes, algunes en bon estat i altres de més pedregoses. El nivell de la ruta és alt, per els grans desnivelles que trobem (un desnivell acumulat de pujada de 1.260 m)

Excursió molt completa que ens permet visitar les valls extraordinàries de Sant Aniol i de Bassegoda i tornar per dalt els cingles de Guitarriu.
Els engorjats del riu Llierca vistos des de baix o vistos a vol d'ocell mentre anem pujant a Coll de Riu o les vistes des de Guitarriu sobre la Garrotxa ens faran oblidar l'esforç. Les masies de Les Planes, de Sant Miquel de Bassegoda, Can Poli o les Ermites de Sant Feliu del Riu o Sant Andreu de Guitarriu seran punts que difícilment oblidarem. Tot això, entremig de boscos d'alzines, de pins o de castanyers o curioses prades com a Les Planes.
Sens dubte una excursió molt recomanable en tots sentits.
Els camins son molt pedregosos gairebé sempre i amb pendents força pronunciats i per això qualificarem la ruta de dificultat alta, encara que en cap cas tècnica, ja que sempre passarem per pistes.

La festa del ciclisme gironí serà aquest proper Diumenge 21 de Desembre al Restaurant La Masia de Banyoles

La Delegació de Ciclisme de Girona us informa que la Festa del Ciclisme Gironí 2008 es celebrarà dividida en dos dies diferents per evitar que sigui una festa maratoniana com en algunes ocasions.
La primera serà amb un dinar de germanor el dia 21 de desembre. I a principis de l'any 2009 es celebrarà en data que ja es comunicarà, el lliurament de premis dels diferents Campionats coordinats per la Delegacióde Ciclisme de Girona, que està previst fer en un diumenge a la tarda amb una festa popular oberta a tothom i gratuïta.

Programa 21 de desembre de 2008

RESTAURANT LA MASIA DE BANYOLES - PROGRAMA DE LA FESTA

13'30h. Aperitiu de Benvinguda.

14'00h. Dinar de germanor prèvia reserva de tiquets.

En el transcurs de la Festa es lliuraran els corresponents reconeixements als clubs Gironins, èxits més destacats dels corredors i col·laboradors en general del món del ciclisme Gironí i un molt merescut homenatge al Campió Olímpic Joan Llaneras. Preguem ens feu arribar els èxits a nivell autonòmic, nacional o internacional del 2008.

Preu del dinar: Grans 25€. Petits fins a 14 anys: 20€.

Per reserves i recollida de tiquets, Delegació de Ciclisme fins el 19 de desembre.

Per més informació: Delegació de Girona. Tel: 972 20 70 05 - 696 42 59 24

''El menjar amb poca sal protegeix del càncer''

El Periódico 17/12/08
Carlos A. González: ''El menjar amb poca sal protegeix del càncer''Investigador del càncer. Dirigeix la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l'Institut Català d'Oncologia, on estudia els estils dietètics més saludables i els pitjors--No tots els aliments són potencialment cancerígens, ¿oi?--
No. Hi ha aliments que redueixen el risc de càncer, com la fruita i la verdura, i d'altres que l'augmenten. Està àmpliament comprovat que un 30% dels càncers estan induïts o provocats pel que mengem, i un altre 60%, per factors ambientals. El 10% restant es deuen a mutacions genètiques heretades.
--Un expert en genètica diria que tot depèn de la predisposició.--
Això s'ha de matisar. Si tens susceptibilitat genètica a patir un tumor induït pel tabac, però no fumes, el més probable és que no desenvolupis càncer de pulmó. En canvi, qui hereta una mutació genètica que provoca un tumor concret el patirà amb independència del que mengi i de l'ambient en què respiri. No hi ha tumors que tinguin una sola causa, llevat excepcions: les radiacions de la bomba atòmica van fer que a Hiroshima es multipliqués el càncer.
--¿Quins aliments tenen més potencial cancerigen?--
Si incloem l'alcohol entre els aliments, diria que és el component dietètic més inductor del càncer, tant per la quantitat de persones que el consumeixen com perquè està relacionat amb molts tumors: de cavitat bucal, laringe, esòfag, fetge, mama i intestí. Hi ha begudes alcohòliques que, a més a més, contenen nitrosamines, unes substàncies que propicien el càncer de còlon.
--¿Quines begudes?--
La cervesa i el whisky, les que porten malta i se sotmeten a altes temperatures durant la seva elaboració. La indústria intenta reduir aquest risc. També hi ha nitrosamines, i en quantitats importants, als embotits, els fumats i en tots els aliments molt salats, que contenen nitrits. Són additius que s'hi afegeixen perquè tenen acció bactericida i eviten la contaminació. El béicon és dels que més en porten. Crec que haurien d'estar més controlats.
--¿Què provoquen?--
Els aliments amb un alt contingut en sal, incloent-hi els peixos conservats en salaó, augmenten la inflamació crònica de la mucosa intestinal i això està relacionat amb el càncer gàstric. Se sap que el menjar amb poca sal protegeix del càncer.
--¿Altres menjars de risc?--
Els greixos que causen obesitat. L'obesitat està associada al càncer de mama en les dones, i al de còlon, ronyó i esòfag.
--¿Per l'augment de pes?--
No. El greix que s'acumula en l'obesitat és una font de fabricació d'estrògens, les hormones femenines associades al càncer de mama. En els homes, es transforma en andrògens, les hormones relacionades amb el càncer de pròstata.
--Llavors, el greix és el pitjor.--
Li diré més. Són clarament negatius els greixos saturats, els d'origen animal el de la llet, els formatges i les mantegues, i el de la carn, que conté greix encara que sigui magre, però les carns vermelles tenen un efecte cancerigen afegit, que es deu al pigment que les fa vermelles, la miohemoglobina, una molècula de ferro orgànic que és el principal productor endogen de nitrosamines. A tot el món s'accepta ja que les carns vermelles augmenten el risc de patir càncer colorectal.
--¿I pitjor si es cuinen a la brasa?--
Si, però per una altra causa. El que es degenera al cremar la carn són els hidrocarburs policíclics aromàtics, que també són cancerígens. No és aconsellable menjar carn cuinada a altes temperatures i en contacte directe amb les brases.
--Anem cap al menjar protector.--
Hi ha multitud de proves sobre els beneficis de la fruita, la verdura, el cereal integral i el llegum. Les fibres redueixen claríssimament el risc de càncer de còlon i recte, perquè modifiquen els components de la flora intestinal. Afavoreixen la proliferació d'uns bacteris que propicien el recanvi cel.lular que se suprimeix quan hi ha càncer. Les fibres protegeixen per múltiples camins.
--¿Les persones vegetarianes tenen menys càncers?--
Això s'ha estudiat, i s'ha vist que no és així. Encara que augmentis el consum de fruita, verdura i cereal el seu efecte protector no creix en la mateixa proporció. Els vegetarians eviten el risc de les carns, però no poden eludir el fet que els tumors tenen una causa múltiple.
--Saber tot això que explica, ¿fa que la gent millori la dieta?--
La gent prefereix pensar que el risc de càncer està fora del seu abast, abans que acceptar que hauria de canviar algun hàbit alimentari. Els és més fàcil veure la culpa fora.
--¿Quina forma de menjar aconsella, vostè?--
Dieta variada i mixta: no eliminar del tot la carn, menjar-ne una vegada a la setmana. Peix, dues o tres vegades. Cereal integral, llegum, fruita i verdura, cada dia. La llet i els formatges, desnatats. No fumar i fer exercici físic. Així reduiria jo el risc de càncer.

Demà Diumenge i despres del Puig Neulós, el Bassegoda ens espera a l'Alta Garrotxa

Diumenge, 14 de Desembre

Nom de la ruta: Coll del Bassegoda
Comarca: Alta Garrotxa - Sadernes
Itinerari: Tortellà-Sadernes-Coll de Riu-Coll de Bassegoda-Can Nou-Gitarriu-Sadernes-Tortellà
Desnivell: 1.430 m
Quilometres:38 km
Dificultat: Dificil per el desnivell, però fàcil tècnicament . 100% ciclable

Lloc de sortida: Davant del Club Natació Banyoles Hora: 7:30 h. (Cal portar entrepà)

La nostra ruta comença a Tortellà i ha Sadernes, que hi arribem per la carretera de Montagut. En la ruta només seguirem pistes, algunes en bon estat i altres de més pedregoses. El nivell de la ruta és alt, per els grans desnivelles que trobem (un desnivell acumulat de pujada de 1.260 m)

Excursió molt completa que ens permet visitar les valls extraordinàries de Sant Aniol i de Bassegoda i tornar per dalt els cingles de Guitarriu.
Els engorjats del riu Llierca vistos des de baix o vistos a vol d'ocell mentre anem pujant a Coll de Riu o les vistes des de Guitarriu sobre la Garrotxa ens faran oblidar l'esforç. Les masies de Les Planes, de Sant Miquel de Bassegoda, Can Poli o les Ermites de Sant Feliu del Riu o Sant Andreu de Guitarriu seran punts que difícilment oblidarem. Tot això, entremig de boscos d'alzines, de pins o de castanyers o curioses prades com a Les Planes.
Sens dubte una excursió molt recomanable en tots sentits.
Els camins son molt pedregosos gairebé sempre i amb pendents força pronunciats i per això qualificarem la ruta de dificultat alta, encara que en cap cas tècnica, ja que sempre passarem per pistes.

Imatges i crónica de la sortida amb el club al Puig Neulós

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Ahir, Diumenge 7 de Desembre 2008 Gran Dia!

Després d'esperar quasi 5 anys vaig tornar al cim del Puigneulós, una de les pujades més llargues que he fet mai: una hora i mitja d'ascens amb un desnivell força continuat però de molt mal pedalar degut a les pedres que hi ha a la pista. Sona el despertador... uff... les 5h 50 minuts del matí!! ( crec que ja feia una estona que ja no podia dormir). Salto del llit directe a la cuina, cafè calent, entrepà, visita al wc, em vesteixo, agafo la bossa, la bici i apa al cotxe cap al Condis! Gran sorpresa: avui serem colla!! Em vaig sentir bé, ja que amb l'altre sortida del club potser va ser el que vaig trobar a faltar: més bikers. La gent s'ha animat i això és bo tant per els que ho preparen com per els que hi participen, ja se sap: quan més serem mes riurem... i vam riure!! També em vaig adonar que la gent a l'hivern es manté força bé, segurament deu ser l'espining ... bé continueu així i mantindrem un bon nivell a les excursins del club!!

Ah! m'oblido del més joves: espectacular! Tant en Pau com la Judith i la Laia el nivell és impresionant: per ells lo d'ahir és "un joc de nens".

Ricard Garcia

Sortida amb el Club, aquest Diumenge farem el cim del Puig Neulós.

Diumenge, 7 de Desembre

Recorregut: Cantallops - Requesens - Puig Neulós - St. Marti de l'Albera - Roc de Cols - Requesens - Cantallops

Lloc de sortida: davant del Supermercat Condis

Hora: 07:00 h.

Km's: 42 aprox.

Cal portar entrepa (obligatori) i maquina de fer fotos (opcional) des de el cim, hi ha una vista espatarrant, esmorzarem al pou de glaç.

El Puig Neulós n'és el cim més alt de la serra de l'Albera, enclavat ja en territori de la Catalunya nord ens ofereix un ampli espectacle sobre la plana empordanesa i la plana del Rosselló, amb la mediterrànea com a fons.
Abans d'arribar a la Jonquera, venint de Figueres agafarem el trencant de Cantallops ( 6Km). Un cop en aquesta població ens caldrà seguir els indicadors del Castell de Requesens. Anirem pujant per una pista forestal en bon estat. Passarem una portallera i una mica més endavant ja veurem el trencant a la dreta que ens portaria al Castell abans esmentat.

Enfilem a peu la pista que va pujant de manera continuada. Trobarem un trencant a la dreta el qual ja ens indica cap al Puig Neulós. Evidentment ens cal seguir aquesta pista ( tancada al trànsit) i anar pujant com aquell qui és boig.

Ara ens caldrà arribar al coll fronterer. Un tancat separa les dues Catalunyes, la nord i la sud. De fet, mentre hem anat pujant i un cop som gairebé a dalt trobem una barrera que prohibeix el pas als vehicles. A partir d'aquí ja ens podem decantar cap a la dreta i guanyarem uns minuts, arribant també al coll. Ara només ens cal seguir la traça del tancat i en uns vint minutets arribarem al cim del Puigneulós.

Si el dia és clar la vista és impressionant, des de les muntanyes del Mont, al Bassegoda, la plana i el canigó.

La baixada es fa per on hem pujat; tot i que s'ha dit que cal seguir unes marques grogues. Jo les he anat seguint i m'han dut a la pista per la qual havia pujat. Sigui com sigui, amb una hora i mitja més o menys tornarem a ser al punt de partida. Només fer constar que si tenim prou temps caldria que visitéssiu el Castell de Requesens, val la pena!. Ah, i quan torneu a passar per la portallera en el camí de tornada, aparqueu la bici cinc minuts i visiteu el Dolmen de Madas I, momument funerari de fa 3000 anys. Molt ben conservat. ( restaurat, és clar).

Fins Diumenge, doncs.

Jaume Fores

Foto campions Copa Gironina de BTT 2008

Després de la darrera cursa vàlida de la Copa Gironina de BTT, Oriol Morata s´ha emportat la general final en la categoria elit després d´imposar-se davant Cristian Collados i Josep Almendros, també segon i tercer a la general final. Un total de 220 participants es van reunir a la localitat gironina de Bescanó tot i les condicions climatològiques. A la cursa infantil Edgar Valero fou el més ràpid.
Poc més de 200 corredors s'han aplegat a Bescanó en l'lúltima prova puntuable pel campionat de Copa Gironina de BTT. En un circuit técnic i de constants pendents tan pels que fa al circuit de 30 km com pel de 18 km. no hi han hagut moltes sorpreses de cara a la classificació general. Oriol Morata (Inpanasa) s'ha emportat el campionat en élit. Rosa Maria Riera (Inpanasa) en élit femení. Adrià Valls (Inpanasa) en sub-23, Jordi Camps (Inpanasa) en Júnior. Andres Romero (Pacalo - La Jabugueña) en Esplai. Sergi Boix (Bicis Esteve) en Master-30. Xavier Ferrer (Inpanasa) en Veterans-40. Joaquim Esparraguer (BTT Llagostera) en Veterans-50. Joan Quintana (Inpanasa) en Cadets. Manel Lopez (Top -Bici) en vetereans-60. Edgar Valero (Bicis Esteve) en Infantils-2. Giovanny Pico (Bofill Solà) en Infantils-1. Destacar el primer lloc de la nostre socia Judith Fores (Bofill Solà) en Cadet Femení.

Fotografia: Campions de 2008
Font: Rosa Soler

La Bici: el meu vici

Ella és la meva companya de viatge, la meva fidel companya.

Ella mai em pregunta el per què de les coses. No em demana pas explicacions del què faig o deixo de fer. Simplement em condueix allà on la porto. No li he de donar motius, ni li he de demanar pas amb antelació. Ella sempre és allà, esperant-me. Quan la necessito, la vaig a buscar i junts ens endinsem per camins que ens condueixen allà on volem arribar.

Somiem plegats. Viatgem a ritme de pedalades. Recorrem petits móns. Inventem noves dreceres. Descobrim bells camins. Sentim l’aire rosant-nos el cos. Escoltem la brisa del vent que de pressa passa deixant enrere el què ens envoltava.

A cada pedalada em sento més lliure. Damunt les seves dues rodes sento la llibertat corrent per les meves venes. Corrent amb ella m’endinso entremig dels meus somnis. Cavalco a la velocitat dels desitjos amb la ment en blanc. Sense preocupar-me per res. Només mirant al meu voltant. Només sentint a cada moviment. Només notant el seu transport que dolçament m’acompanya.

Pau. Pau és el què sento. Sento calma en cada part del meu cos. Tranquilitat en el meu interior. Només som ella i jo. Tan sols el seu cos de metall i el meu cos de carn. Tan sols el seu moviment i el meu pensament. Tan sols emocions que recorren tots els racons.

Poques coses superen aquests instants de felicitat, on només ella i jo formem part del nostre món. On sóc capaç d'alliberar-me de tot el que m’envolta i només sento emocions. Sento que res em lliga a unes obligacions.
Penso. Rumio. Em faig preguntes a mi mateix. Analitzo el que m’envolta. Reflexiono.
Viatjo entre mil pensaments envoltats de sentiments, provocant suaus sensacions que m’omplen d’emocions.És una sensació difícil de descriure... poca gent l’entén... però sols ella i jo, formem part d’un sol cos:
La meva bici i jo. El meu vici: La bici.

A Joan Llaneras

Era una promesa i gairebé un deute. La veritat és que em costa escriure sobre Joan Llaneras. Em passa una cosa semblant amb Pedro Delgado. Sempre em diu, "¿i què més em preguntaràs?" És cert. Llaneras, el Joan, sempre ha estat una persona molt pròxima, tant que fins i tot a vegades he arribat a pensar que ja havia escrit d'ell tantes coses... quan no és veritat.

De Llaneras, en recordo moltes, moltes anècdotes, perquè quan jo vaig començar a dedicar-me com a periodista especialitzat en ciclisme, ell feia els seus primers passos com a ciclista professional i, ara, amb el pas dels anys, Llaneras era l'únic corredor que encara quedava en actiu dels meus inicis com a cronista d'aquest esport. No ho sé, potser a partir d'ara m'he de sentir una mica més vell.

El 2002, va esclatar l'escàndol pel dopatge de Johann Mühlegg als Jocs Olímpics de Salt Lake City. De bona part d'aquella informació me'n vaig encarregar jo a les pàgines d'aquest diari. L'any anterior els responsables esportius de l'aleshores Govern de José María Aznar havien deixat pràcticament a l'estacada Llaneras quan falsament el van acusar d'un positiu a França que va ser degut a un gravíssim error en el procés de l'anàlisi. El Joan ja havia estat medallista olímpic. Jo vaig trucar al Joan i ell em va concedir una entrevista en què, lluny de criticar, l'únic que feia era exposar el mal que li havia causat l'oblit institucional i la falta de suport en moments difícils per part dels governants del Partit Popular, sobretot quan ell tenia la consciència tranquil·la. Juan Antonio Gómez Angulo era el secretari d'Estat per a l'Esport. Per bé que tard, i després de la fèrria defensa que va rebre Mühlegg als Estats Units per part dels responsables esportius espanyols, Gómez Angulo li va demanar disculpes a Llaneras públicament.

També recordo el Joan en el primer Giro que vaig cobrir per a EL PERIÓDICO en l'època en què Miguel Induráin anava a Itàlia amb l'afany de conquistar la maglia rosa d'Alberto Contador. L'etapa de muntanya havia estat terrible, angoixant i el Joan havia arribat dels últims. Estava assegut en un dels cotxes de l'ONCE, el director del qual, Manolo Saiz, no l'ha sabut entendre mai. Devorava uns cereals com si fos el millor dels aliments, per tal de superar l'atroç gana provocada pel desgast d'una etapa que havia tingut un desenllaç molts minuts abans que el Joan travessés la línia d'arribada. Ell va saber entendre que el seu fort havia de ser la pista, el velòdrom i no la carretera, tot i ser un destacat especialista en contrarellotges de curt quilometratge.

I a la pista va començar a destacar, a fer-se un nom, en ocasions, moltes vegades, encara que a ell li sabés greu, lluny de la resposta mediàtica que provocaven les gestes dels seus companys de la ruta. Però, en silenci, sí, en silenci, es va fonamentar una carrera a les pistes fins a triomfar com a campió del món, a vegades en puntuació, altres en madison, tant era. Joan Llaneras es va convertir en l'esportista espanyol més llorejat als Jocs Olímpics.

El Joan va perdre un amic. El matí era gris i fred. No se m'oblida. Va sonar el telèfon mòbil. Aquell diumenge al matí jo era a Andorra. Isaac Gálvez s'havia mort a Gant, d'una manera absurda. Qualsevol mort és terrible, encara més quan es tracta d'una persona jove com l'Isaac, que s'acabava de casar, que no tenia per què existir cap mena de perill en un velòdrom, sense cotxes, gairebé sense risc. Aquell mati vaig pensar, mentre un calfred em recorria el cos, al cap de poc de comunicar-me una informació que no podia ser certa, el que devia sentir el Joan. Mesos més tard, en una entrevista, a Mallorca, el dia abans d'alçar-se com a campió del món --el Joan diu que la victòria al Palma Arena, que ben aviat dirigirà, ha estat el triomf que més l'ha emocionat--, ell encara no podia contenir les llàgrimes i amb un gest amb la mà m'indicava que canviés la direcció de l'entrevista després de preguntar-li per l'Isaac.

Ara, després de les seves dues medalles conquistades a Pequín, a Llaneras se li ha sabut reconèixer l'esforç després de molts anys de triomfar per les pistes de tot el món. Quan a Sydney, cap allà l'any 2000, va aconseguir el primer or, al cap de pocs minuts li vaig enviar un sms al mòbil. Amb l'emoció i l'alegria em vaig equivocar de número. La persona que va rebre el missatge em va contestar al cap de poc: "No sóc en Llaneras, lamentablement, però felicita'l també de part meva". Em va agradar la resposta perquè jo en el text no havia posat el seu nom. "Felicitats pel teu or a Sydney. Campió". La persona que per error va rebre el text sabia perfectament qui era Llaneras.
Font:ELPERIODICO.cat

ESPA - COPA GIRONINA BESCANÓ

BubbleShare: Share photos - Craft Ideas

DINAR CLOENDA 2008

BubbleShare: Share photos - Craft Ideas

Es crema la botiga Medina bicis de Llagostera

La Policia Local de Llagostera ha desallotjat aquesta matinada durant hora i mitja una trentena de veïns dels pisos superiors després de produir-se un incendi en una botiga de bicicletes al número 1 del passeig Romeu de la població.
EUROPA PRESS Segons han informat els Bombers de la Generalitat, han rebut l'avís a les 3.10 hores i hi han desplaçat quatre dotacions, que han pogut controlar les flames una mitja hora després. El foc ha cremat bicicletes, recanvis, i roba i sabatilles d'esport de l'interior del local. Els veïns han pogut tornar a casa a les 4.47 hores, després que els Bombers inspeccionessin i ventilessin l'edifici, tot i que dues mares amb dos nens que vivien a la primera planta van acceptar passar la nit en un hostal pròxim, ja que les seves cases feien olor de fum.

Nova botiga Freebike a Banyoles, aquest proper Divendres inauguració

La festa gironina tindrà dues parts

La Festa del Ciclisme Gironí 2008 es celebrarà dividida en dos dies diferents per evitar que sigui una festa maratoriana com en algunes ocasions. La primera serà amb un dinar de germanor el dia 21 de desembre al Restaurant  La Masiade Banyoles, per fer els habituals reconeixements als clubs per la seva reconeguda tasca i també els principals èxits dels corredors i entre ells, el Campió Olímpic 2008 Joan Llaneras en el seu adéu del ciclisme.

I a principis de l'any 2009 es celebrarà en data que ja es comunicarà, el lliurament de premis dels diferents Campionats coordinats per la Delegació de Ciclisme, que està previst fer en un diumenge a la tarda amb una festa popular oberta a tothom i gratuïta.

Per més informació: Delegació de Ciclisme de Girona, Telf: 972 20 70 05 o 696 42 59 24.

Gunn-Rita Dahle, embarassada

Gunn-Rita Dahle, la millor biker de tots els temps, ha anunciat avui que està embarassada i que donarà a llum el proper mes d'abril, pel que es perdrà l'inici de la copa de Món del 2009. Malgrat la parada que sofrirà, i encara que ja té 35 anys, la campiona olímpica a Atenes i set vegades campiona del món en cross country i BTT-marató es mostra il·lusionada. Em dóna una gran motivació per a tornar a competir al màxim nivell, assegura. La noruega seguirà entrenant amb un pla especial i confia reaparèixer en la prova que duu el seu nom, la Gunn Rita Marathon, que se celebrarà el 28 de juny en Montebelluno, en el nord d'Itàlia. De la mateixa manera, centrarà tots els seus objectius de la campanya en els Campionats del Món que són en la segona meitat de la temporada i per als quals tindrà més temps de preparació. Lluny de pensar en la retirada, Gunn Rita Dahle sembla que vulgues seguir molts anys en el BTT, almenys fins al 2012, ja que recentment ha renovat el seu contracte amb Multivan-Merida fins a aquest any.
Font:RFEC

Fotos Copa Gironina BTT Vidreres

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Cronica i fotos d'en Ricard Garcia (Ritchey, pels amics) de la sortida de BTT d'avui del Club

Avui hem començat les sortides en BTT del Club Ciclista Banyoles. Ha anat molt bé, hem fet un grupet de tretze persones (recordo anys que els camins se'ns feien estrets, i emplenàvem menjadors de restaurants...), hem pedalat fort, hem suat, hem bufat i hem rigut molt... La meva reflexió quan he arribat a casa ha sigut: al final la nostre passió per la bicicleta també serveix perquè un grup de gent s'ailllin al mig del bosc dels problemes, que de segur que tots en tenim, i més en aquesta època. Durant tot el mati no ha sortit la paraula "crisis" que ja es molt no? Bé, no us dono més la pallissa i si voleu venir, ja ho sabeu, en Massanes és el nostre guia, amb ell no m'he perdut mai ...

Ricard Garcia

L'Oscar en Putxi i en Joan posant per la foto

En Pep que no sen perd mai ni una

En Jep i en J.Marin, mes conegut com "Pantarin"

Tots a taula que hi ha gana...eh!! Jep

L'amic Rafel esperant la butifarra

Avui sortida curta per estirar cames, pensant en la cursa de diumenge a Vidreres

La Laia i Judith acabant la ruta a l'estany.

Hem trobat l'Amat entrenant el seu repte però ja era tard i hem decidit anar cap a casa.

IMPULS MEDES BIKE, nou club ciclista a l'Estartit.

Recentment ha nascut un nou club de ciclisme a la nostra provincia, com normalment passa, una colla d'amics es reuneix en un bar o en un garatge i un engresca a l'altre i amb molt d'esforç i moltes ganes es tira endavant aquell projecte que al principi era un somni, fundar un club de ciclisme al teu poble. Impuls Medes Bike, és el seu nom i el president es l'Enric Tauler, amb una junta molt numerosa, en la qual hi podem veure com a vocal l'Amat Artigas, on hi colabora en l'edició del blog, entre d'altres temes, destacar que només d'obrir les portes ja son gairebé un centenar de socis.
En nom de la junta del CC Banyoles els hi volem donar la benvinguda.

Enhorabona i anims!!

Us deixo amb un article de la Jenina Coll, que es la dietista del club.

ALIMENTACIÓ BÀSICA DE L’ESPORTISTA

- Quan un esportista tingui estrés, que no utilitzi l’esport com a via d’escapament, es cansarà encara més, és millor que reposi.
- Les ajudes ergogèniques i massatges aceleren la recuperació.
- El 80% dels esportistes suplementen la dieta amb ajudes ergogèniques.
Els esportistes necessiten
- Més energia (Kcal)
- Més proteïnes i aminoàcids.
- Més vitamines.
- Una bona dieta equilibrada (per a un bon rendiment)
- Més ferro, sobretot les dones.
- S’ha de portar un control de pes (mínim setmanalment) perque no hi hagi sorpreses.
Dieta general
- S’ha d’ingerir aproximadamente 1.5Kg/gr/dia de proteïnes quan s’està entrenant.
- És ideal incloure-les en quasi tots els àpats ja que no s’assimilen totes les que prenem
(com a molt uns 50gr per àpat)
- El límit de proteïnes al dia són 2gr/Kg/dia (entrenaments d’hipertròfia)
- Si es prenen més no donen problemes de runyó, sempre i quan bebem bastant d’aigua i així s’elimina la urea.
- Evitar moltes hores sense menjar (sino crearem pics d’insulina)
- Incloure en l’esmorzar proteïnes de suero de llet (no se solen posar proteïnes a l’esmorzar perque no estem acostumats i els batuts són una bona opció.
- Repartir els menjars en 5 àpats.
- En el sopar prendre principalmente hidrats de carboni per emplenar tranquilamente els dipòsits de glucògen (reserva d’energia) durant la nit i estimular la hormona de creixement (si volem pèrdre pes, a partir de les 17-18h millor no prendre hidrats.
- El límit d’hidrats en esportistes de resistència són 7-10gr/Kg/dia (5-7grs en persones sedentàries)
- Beure aigua abans, durant i després dels àpats (inclús fer àpats liquids) Tenim d’estar continuament hidratats.
Suplements naturals
- Són bons tots els suplements perque a més dels seus efectes, afegim líquids.
- Per a recuperacions després d’entrenaments (hidrats de carboni + proteïna + creatina)
- Per a entrenaments de força i intensitat (proteïnes de suero de llet i/o creatina)
- La glutamina tot l’any, perque evita que els músculs es degradin i puja les defenses.
- Els polivitamínics cubreixenn les necessitats diàries però un esportista necessita alguna cosa més específica, i hauria de prendre-les de manera aïllada, per a una òptima assimilació.
- Ferro a mig matí, sense res, ja que quasi sempre prenem alguna cosa de llet o làctic a l’esmorzar i aquést porta calci i el calci fa que es perdi la majoria de ferro. Però sí, el podem ingerir amb vitamina C, que s’absorveix molt millor.
- La vitamina B12 a mitja tarda. L’àcid fólic (B9) 30 minuts abans d’esmorzar.
- La vitamina E amb els àpats, ja que s’assimila més bé amb grasses. És un fantàstic protector celular i es té de prendre tota la vida i en competició després de finalitzar.
- Per últim, la vitamina B1 és anabólica, ajuda a la síntesis proteica i és funamental en qualsevol esportista, prenent-la junt a la B12.
- Una manera també òptima i senzilla és prendre un complement vitaminic al matí i un complex mineral a la nit.
Al pròxim article us explicaré com ha de ser la dieta abans de la competició i post-competició, perque serveixen els aminoàcids i com ha de ser la hidratació en entrenaments i competició.

http://kapproblema.blogspot.com/

Jenina Coll Colomer
Dietista d’Impuls Medes Bike
Tècnic Superior en Dietètica i Nutrició
Especialista en Nutrició Esportiva

Aquest divendres, l'Amat Artigas s'entrenarà a l'estany de les 8 del matí a les 6 de la tarda (300km)

Segon repte o segon entrenament de qualitat com li volgueu dir aquest divendres dia 7, i aquesta vegada si a Banyoles, test 300 quilómetres amb en José Cordero per mirar de superar-ho en un total de 10 hores amb parades incloses. Començarem puntuals a les vuit del matí desde l´esglèsia de Porqueres per acabar als voltants de les sis de la tarda al mateix lloc.

Després de realitzar el test 200 fa un parell de setmanes a terres tarragonines ara torna a tocar a casa i donant voltes a l´Estany de Banyoles, mític lloc per acabar "boig" donant voltes, peró que de moment se´m dóna prou bé.

Tots aquells que volgueu venir a estirar cames una estona és oberta a tothom, ja hi ha gent que m´ha demanat permís per venir, i cap problema, esteu tots convidats! El ritme a seguir serà un punt superior als 30 quilómetres per hora, ja que el recorregut ho permet i el nostre estat de forma crec que també. Si algú s´anima a venir a darrera hora que sàpiga que hauria de portar algun llum davant i algun darrera.

Gràcies pel vostre suport i ja en rebreu noticies!

http://amatartigas.blogspot.com

Déu meu!!! com es pot comfondre un porc senglar amb un ciclista. Increible!!

Com es pot comfondre un tiu amb bici?........

......amb aquest animalot.

Que m'ho expliquin.

Copa Gironina BTT Mont-ràs, avui...al final ens hem mullat!!

Així d'enfangats hem acabat la cursa d'avui. La carpa de l'Arteman ha sortit volant.

Eren les 7 del matí, a Banyoles plovia una mica o gairebé gens, hem consultat el radar meteorològic que tenim al blog del club i semblava que de resquitlló les pluges no afectaven al Baix Empordà, desprès de consensuar-ho entre tots, hem decidit llevar-nos, així que hem carregat els bartuls i apa cap a Mont-ràs a pedalar. 

Pel camí s'ha anat animant i ara si que plovia de valent...ens miravem entre nosaltres i no sabiem si girar i tonar cap a casa o que fer, però ja erem a La Bisbal i per tant, no teniem elecció. Endavant!!
En arrivar a Mont-ràs hi queia una pluja minsa, com que em sortit tard de casa gairebé no hem tingut temps d'escalfar i de seguida ja teniem en Moradell fent el discurs previ a la cursa. Erem pocs corredors a la línia de sortida, però els suficients perquè fos una cursa prou digna.
Fins la sortida el temps s'ha aguantat, pero tant punt erem al Km. 2, l'aigua ja no ens ha deixat fins al final. El circuit era molt atractiu, amb trialeres, corriols i trenca-cames, llàstima del temps, des d'aquí vull felicitar al Club Ciclista Palafrugell per l'organització d'aquesta prova.
Els resultats dels socis del Club són els següents: la Judith Fores a fet 1ª i la Laia Fores 2ª en categoria Cadet Femení, l'Albert Codinach ha acabat 4t. Elit i jo he fet 8è Esplai.
Us deixo un parell de fotos perquè veieu el mal temps que feia.
Text:Jaume Fores
Fotos:Rosa Soler

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.