Ella és la meva companya de viatge, la meva fidel companya.
Ella mai em pregunta el per què de les coses. No em demana pas explicacions del què faig o deixo de fer. Simplement em condueix allà on la porto. No li he de donar motius, ni li he de demanar pas amb antelació. Ella sempre és allà, esperant-me. Quan la necessito, la vaig a buscar i junts ens endinsem per camins que ens condueixen allà on volem arribar.
Somiem plegats. Viatgem a ritme de pedalades. Recorrem petits móns. Inventem noves dreceres. Descobrim bells camins. Sentim l’aire rosant-nos el cos. Escoltem la brisa del vent que de pressa passa deixant enrere el què ens envoltava.
A cada pedalada em sento més lliure. Damunt les seves dues rodes sento la llibertat corrent per les meves venes. Corrent amb ella m’endinso entremig dels meus somnis. Cavalco a la velocitat dels desitjos amb la ment en blanc. Sense preocupar-me per res. Només mirant al meu voltant. Només sentint a cada moviment. Només notant el seu transport que dolçament m’acompanya.
Pau. Pau és el què sento. Sento calma en cada part del meu cos. Tranquilitat en el meu interior. Només som ella i jo. Tan sols el seu cos de metall i el meu cos de carn. Tan sols el seu moviment i el meu pensament. Tan sols emocions que recorren tots els racons.
Poques coses superen aquests instants de felicitat, on només ella i jo formem part del nostre món. On sóc capaç d'alliberar-me de tot el que m’envolta i només sento emocions. Sento que res em lliga a unes obligacions.
Penso. Rumio. Em faig preguntes a mi mateix. Analitzo el que m’envolta. Reflexiono.
Viatjo entre mil pensaments envoltats de sentiments, provocant suaus sensacions que m’omplen d’emocions.És una sensació difícil de descriure... poca gent l’entén... però sols ella i jo, formem part d’un sol cos:
La meva bici i jo. El meu vici: La bici.
Ella mai em pregunta el per què de les coses. No em demana pas explicacions del què faig o deixo de fer. Simplement em condueix allà on la porto. No li he de donar motius, ni li he de demanar pas amb antelació. Ella sempre és allà, esperant-me. Quan la necessito, la vaig a buscar i junts ens endinsem per camins que ens condueixen allà on volem arribar.
Somiem plegats. Viatgem a ritme de pedalades. Recorrem petits móns. Inventem noves dreceres. Descobrim bells camins. Sentim l’aire rosant-nos el cos. Escoltem la brisa del vent que de pressa passa deixant enrere el què ens envoltava.
A cada pedalada em sento més lliure. Damunt les seves dues rodes sento la llibertat corrent per les meves venes. Corrent amb ella m’endinso entremig dels meus somnis. Cavalco a la velocitat dels desitjos amb la ment en blanc. Sense preocupar-me per res. Només mirant al meu voltant. Només sentint a cada moviment. Només notant el seu transport que dolçament m’acompanya.
Pau. Pau és el què sento. Sento calma en cada part del meu cos. Tranquilitat en el meu interior. Només som ella i jo. Tan sols el seu cos de metall i el meu cos de carn. Tan sols el seu moviment i el meu pensament. Tan sols emocions que recorren tots els racons.
Poques coses superen aquests instants de felicitat, on només ella i jo formem part del nostre món. On sóc capaç d'alliberar-me de tot el que m’envolta i només sento emocions. Sento que res em lliga a unes obligacions.
Penso. Rumio. Em faig preguntes a mi mateix. Analitzo el que m’envolta. Reflexiono.
Viatjo entre mil pensaments envoltats de sentiments, provocant suaus sensacions que m’omplen d’emocions.És una sensació difícil de descriure... poca gent l’entén... però sols ella i jo, formem part d’un sol cos:
La meva bici i jo. El meu vici: La bici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada