dimecres, 16 de juliol del 2008

Espai d'opinió: Pere Batllori, soci del club i ex-corredor del HARIBO

LES GOGES
Renoi amb les Goges! Les noies d’aigua. Aigua no sé, però calor, si que n’ha fet.Finalment no he pujat a Rocacorba perquè les rampes (no les de Rocacorba, les que tenia a les cames) m’han obligat a desistir.Hem sortit en grup tranquilament, per la carretera vella de Figueres, cap a Malianta, Foncoberta, Vilavenut, cada vegada la cosa s’ha anat animant una mica més fins que hem arribat a la Mare de Deu del Mont i allà ja ha estat un campi qui pugui, altrament dit mariquita l’últim. He pujat sense forçar excessivament, hem pujat junts amb en Xicu Casas que ha anat fins a l’inici de la pujada al davant de tot de la cursa.Hem coronat a Sagarò i la baixada era molt i molt tècnica, però he disfrutat moltíssim (els que fem BTT, ens hi hem trobat més còmodes). Fins a Beuda i Besalú en grup. Cap a Tortellà amb un grup de Cibertel, d’Olot amb la Teresa Costa que ens portava a tots fora de punt. Finalment m’he deixat caure d’aquest grup i he agafat el que venia al darrera.M’han avituallat a Castellfollit (el meu agraiment al germà d’en Xavi i en Gerard).A partir de Castellfollit ja he posat una marxeta perquè em notava cansat muscularment.He patit per arribar a Can Xel. He baixat a tota castanya, però ai las! Quan a sigut l’hora de tornar a pujar han començat les rampes que ja feia estona que picaven a la porta. He provat de trempejar-ho aixecant-me, abusant de desarrollo, però res. Finalment, m’he hagut d’aturar i fer-me massatge. Una bona estona parat, m’han passat diversos grupets. Finalment he tornat a pujar a la bici i fent les rampes de Mieres i Sant Miquel de Campmajor a plat he aconseguit suportar el dolor de les rampes. He tirat per fer la llarga, però després de l’avituallament i veient que les rampes no hem permetrien pujar amb normalitat, he decidit fer la curta.Suposo que el fet de saber massa bé el que queda també hi ha contribuït, però hagués estat un calvari.
Felicitats a la organització, pel recorregut, pels avituallaments i per l’acollida a l’arribada.
Pere Batllori