Un caçador mata accidentalment un ciclista quan aquest practicava BTT

Diumenge, 26 d'octubre a la tarda, en el bonic bosc Lagorce, prop de Vallon-Pont d'Arc i de la reserva natural Gorges de l'Ardèche, un espai protegit del sud-est francès. El jove ciclista Fabio Butali, 24 anys, animador juvenil en el seu poble (a l'esquerra d'aquestes línies pots veure la seva foto), passeja amb bicicleta al costat d'un amic per una pista pública. Probablement no va veure el cartell que advertia de la celebració d'una cacera en les proximitats i on es demanava als caminantes que estiguessin atents. Atents a què? De cop i volta, se sent un tir i el ciclista cau fatalment ferit a l'esquena per una bala perduda disparada accidentalment per un caçador amagat a tan sols 20 metres de distància. Diu que el va confondre amb un senglar. La víctima va morir poc després de l'arribada de l'equip medic, segons va informar el diari digital Li Dauphine.com.

L'autor del tir, un home d'uns cinquanta anys, ha estat acusat d'homicidi per imprudència temerària, a l'espera que la investigació judicial oberta determini les circumstàncies exactes de la tragèdia i si la caça es portava a terme sota totes les mesures de seguretat necessàries. S'arribi a la conclusió que s'arribi, ningú retornarà la vida a aquest infortunat ciclista, amant de la naturalesa, l'únic que volia era gaudir de la tardor un diumenge a la tarda qualsevol. La seva sensibilitat, enfront del punt de vista diametralment oposat d'alguns dels seus veïns, més partidaris de mostrar aquest amor a la naturalesa a tir net, li ha costat la vida. Tots coincideixen que va ser una imprudència, però no en qui la va cometre. Per a alguns, la culpa la va tenir el caçador, doncs va disparar cap a un camí públic, incomplint amb això les normes bàsiques de la caça. Per als caçadors, la imprudència la va cometre el ciclista, per endinsar-se en un vedat de caça quan es desenvolupava dintre d'ell una batuda.

Diumenge passat vaig participar en una ruta amb bicicleta de BTT. Al llarg de tot el recorregut em vaig creuar amb diversos caçadors. No vaig tenir cap problema amb ells, però confesso que passant prop de les seves escopetes em sentia intranquil. Altres vegades me'ls he trobat caçant i, per les bones o per les no tant bones, em van comvidar a anar-me lluny, "no s'escapés alguna bala perduda", avisaven.

I jo em pregunto i us pregunto: De qui és la muntanya? És compatible la caça amb activitats molt més innòcues com el senderisme o el ciclisme?

Qui són més perillosos, els óssos o els caçadors?


Sobre aquestes línies, fotografia de la zona on va morir el ciclista, amb el cartell que avisava del desenvolupament d'una cacera pels voltants de la muntanya, però que en absolut indica el perill real que suposa per al ciclista.

Font:ledauphine.com