dimarts, 30 de desembre de 2008

Informació llicències 2009

El club posa dos dies a disposició dels socis per tal de poder tramitar la llicencia esportiva. Aniria bé que vinguéssiu amb els papers preparats. Es necessari que porteu l'imprès de sol-licitud, fotocopia del DNI, revisió medica i l'import, que podeu consultar mes avall, segons la categoria que us correspon.
Agrairíem que concentréssiu els tramits entre aquests dos dies:
16/01/2009 de 20:00 h a 21:00 h abans de l'assemblea general de socis que es cel-lebrará al Ceip La Draga
23/01/2009 de 20:00 h a 21:00 h en el local social de Can Puig, prop de la farmacia.
Llicència Federativa
NORMATIVA LLICÈNCIES FEDERATIVES 2009
La llicència oficial de ciclisme és l´única vàlida per participar en proves ciclistes, i té cobertura d'accidents i responsabilitat civil en la competició, en el ciclisme de lleure i en els entrenaments.

Tipus de Llicència Individual
Tipus de llicencia segons l'edat i l'àmbit de competició o la pràctica esportiva de lleure

1.- LLICÈNCIA DE L'UNIÓ CICLISTA INTERNACIONAL - UCI-RFEC
Hauran de tramitarla tots els ciclistes que vulguin participar en competicions i marxes del calendari UCI / RFEC
És obligatoria per a les categories de competició a partir de 17 anys
És optativa per al Cicloturisme i per les categories d'iniciació (fins a Cadet)

2.- LLICÈNCIA DE LA FEDERACIO CATALANA - FCC
2.1.- Llicències d'Iniciació ( Fins 16 anys )
Aquesta llicència és d'àmbit català i està adreçada per a les categories Cadet, Infantil, Aleví, Principiant i Benjamí
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya i la Federació Catalana de Ciclisme han signat un conveni que cobreix l'assegurança per a tots els esportistes nascuts l'any 1991 i posteriors.

2.2.- Licències de Cicloturismo
Aquesta llicència és d'àmbit català i està adreçada a la pràctica del ciclisme com esport per a tots.
Adreçada als ciclistes que prenen part a les marxes de carretera i a pedalades de BTT del calendari catalá.
L'assegurança cobreix també totes les sortides individuals o amb el club a Catalunya, a tot l'Estat i a l'estranger (previa comunicació a la FCC)

Preus 2009
Principiants 1999-2000 23,00€, Alevins 1997-1998 23,00€, Infantils 1995-1996 23,00€, Cadets 1993-1994 33,00€, Juniors 1991-1992 60,00€, Sub23 1987-1990 87,00€, Elits-Seniors-Masters-Veterans 40,50,60 87,00€, Cicloturistes UCI 68,00€, Cicloturistes FCC 55,00€

3.- Tramitació de Llicències
La tramitació de llicències es pot fer directament a la seu de la FCC a Barcelona o bé a les seves delegacions a Girona. Lleida i Tarragona . La FCC envia als clubs ciclistes totes les sol·licituds de renovació de llicències dels seus associats, amb les dades del 2008. La sol·licitud ha de ser complimentada individualment d'acord amb el tipus de llicència que cada esportista desitja per al 2009. La petició de la llicència de competició s’efectuarà a través d’un club afiliat a la FCC. L’elecció del club és lliure. Llistat de clubs ciclistes a la web www.ciclisme.cat , apartat Clubs La llicència de Cicloturisme FCC es pot tramitar directament a la Federació Catalana i les seves delegacions territorials. La sol.licitud es pot trobar a la página webwww.ciclisme.cat , a l'apartat Impressos, o bé a les oficines de la FCC a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Impressos llicencia : Sol.licitud llicència RFEC-UCI Sol.licitud Llicència FCC
1.- LLICÈNCIA DE L'UNIÓ CICLISTA INTERNACIONAL UCI-RFEC
Haurá de complimentar-se el model de sol.icitud i revisar si les dades són correctes o bé han canviat.
Els esportistes de categoria Elit, Sub'23 i Junior que han signat un compromís esportiu amb un club per competir, hauran d'indicar el nom de l'equip de competició i la modalitat. No es tramitarà cap sol.licitud de llicència individual ciclista per un Equip sense que vagi acompanyada del document d’inscripció com Equip de competició on estigui indicat el nom del ciclista.

2.- LLICÈNCIA DE LA FEDERACIO CATALANA - FCC
a) Llicències de Promoció ( Fins 16 anys )
Haurá de complimentar-se el model de sol.icitud i revisar si les dades son correctes o bé han canviat.
És imprescindible indicar el CIP de la tarjeta CatSalut a l'imprès de solicitut.
2.2.- Llicències de Cicloturisme
Haurá de complimentar-se el model de sol.icitud i revisar si les dades son correctes o bé han canviat.
Els cicloturistes hauran d'indicar la modalitat preferent en la seva pràctica esportiva de lleure : (cicloturisme de ruta, cicloturisme de btt)

Documentació necessaria per la tramitació de llicències
Benjamins, Principants, Alevins, Infantil
Imprès de sol.licitud - llibre de familia original o Fotocòpia DNI - La Revisió Mèdica no és obligatòria però, sí recomanable
Cadet, Junior, Sub'23, Elit
Imprès de sol.licitud - Fotocòpia DNI ( en cas de primera llicència) - Revisió Mèdica - Compromis Esportiu ***
*** compromis esportiu obligatoris per als ciclistes que pertanyin a un Club amb Equip de competició inscrit a la FCC-RFEC
Master, Veterans, Senior
Imprès de sol.licitud - Fotocòpia DNI (en cas de primera llicència) - Revisió Mèdica
Cicloturistes
Imprès de sol.licitud - Fotocòpia DNI (en cas de primera llicència) - La Revisió Mèdica no és obligatòria però, sí recomanable
Presentació i pagament
Una vegada complimentades les sol·licituds i la rel·lació nominal numerada s'adjuntaran els documents necessaris i es presentarà, o s'enviarà per correu, a qualsevol de les Delegaciò Territorials amb el seu corresponent xec bancari nominatiu (Federació Catalana de Ciclisme) o fotocopia del ingrès bancari o transferencia al compte: " La Caixa " nº 2100 - 2895 - 78- 0200088775

4.- Protocol Revisió Médica
La revisió médica serà obligatòria per a tots els ciclistes que tramitin llicències de les categories Cadet, Junior, Sub'23, Elit, Senior, Master i Veterans.
Aquest ciclistes hauran de passar la revisió segons el protocol aprobat per la FCC
Impressos: PROTOCOL REVISIO MÉDICA 2009

Les Revisions d'aptitud per la práctica del ciclisme es podran fer a qualsevol Centre Mèdic sota la supervisió de un metge col.legiat.
La Federació Catalana recomana els seguents centres mèdics homologats:
a) Centres de l'Associació catalana de reconeixements mèdics Llistat de Centres a www.ascreme-cat.org
b) Centres de Medicina de l'Esport (CME) : Llistat de centres www16.gencat.net/esport/centres/
c) Centre de la FCC - Velodrom d'Horta (adreça FCC - Tel. 93 3012444 - Informació www.ciclisme.cat (apartat serveis de salud )
d) Actua Icot - Girona (Clinica Onyar) - Tel. 972 426077
e) Unifedesport - Mapfre Informació 93 487 45 75 unifedesport@ufec.catTres nivells de reconeixement mèdic : Basic (protocol FCC) , Intermedi, Avançat
A tots els centres s'ha de trucar per telèfon per sol.licitar hora

5.- Informació complementaria
Cobertura d'Accidents
La UFEC i la FCC han signat un accord amb la companyia asseguradora MAPFRE SEGUROS GENERALES
L'assistència mèdica es realitzarà als centres concertats per MAPFRE
A la pagina web www.ciclisme.cat trobareu tota la informació referent als centres d'assistencia Mapfre i normes d'actuació en cas d'accident
Assegurança de Responsabilitat Civil
La FCC ha renovat la pòlissa d'assegurança de Responsabilitat Civil amb la companyia GROUPAMA
A la pagina web www.ciclisme.cat trobareu tota la informació referent a l'assegurança de responsabilitat civil

Quota afiliació Clubs
Tots els clubs afiliats a la FCC hauran de renovar la llicència anual de club en el termini establert des del dia 2 de Gener fins al 31 Març. La manca de renovació implicarà no entrar en els plans de subvencions i la no tramitació de llicències individulas i /o activitat esportiva.
Quota anual : 130 €

Llicència de dia
L'assegurança de dia dòna dret a participar a una prova ciclista el mateix día de a seva emissió.
L'assegurança de dia especial per marxes de carretera porta associada una assegurança d'accidents i una de responsabilitat civil
Import de llicència de dia CT carretera : 15 €
Llicència de día (A) per pedalades i marxes de BTT es una assegurança d'accidents.
Import de llicència día (A) : 8 €
Canvi de llicència Catalana per llicència UCI-RFEC
En cas de participació en curses o marxes del calendari estatal serà necessària la llicència UCI-RFEC.
Si després d'haver formalitzat la llicència Catalana, un ciclista decideix tramitar la llicència UCI-RFEC, nomès haurà de fer efectiu l'import de diferència.En un termini de 48 hores tindrà la nova llicència UCI-RFEC.
Fedecat.cat

diumenge, 28 de desembre de 2008

Lance Amstrong realitzará un test a l'estany de Banyoles

Els propers 3 i 4 de Gener el ciclista texà farà una serie de testos al voltant del nostre estany, aprofitant les bones temperatures que ens acompanyan aquests dies. "És així com vull començar el 2009, a fondo" són les primeres declaracions que ha fet desprès d'allotjar-se en un conegut hotel de Banyoles. Tan punt s'ha sabut que el ciclista nord-americà era a la nostre comarca, l'intrèpid  reporter Llorenç Llop ha estat el primer en recollir les primeres impresions del ciclista flamant guanyador de 7 tours, en una extensa entrevista que podreu llegir a la propera edició de la revista del club. Entre d'altres qüestions ha comfirmat la seva participació en el Giro 2009 i en la III Marxa Les Goges, no estava tan segur de participar en el Tour. Tambe ens ha comfirmat que la seva dona esta esperant el seu quart "retony", i tot fent broma, i molt esplicit fent gestos amb els dos braços, com aquell que rema, ha dit que aquest fill ha estat concebut de forma natural. No us extranyeu doncs si aquests dies us topeu amb en Lance entrenant per les nostres contrades.
Font:Europapress  

dijous, 25 de desembre de 2008

dimarts, 23 de desembre de 2008

Fotos de l'excursió a Coll de Riu

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Primer triomf de Josep Antoni Hermida a la temporada de ciclocross amb Merida


Mataró fou seu de la setena cursa de la Copa Catalana de ciclocross i escenari de l´ estrena de l´ actual campió d´ Espanya José Antonio Hermida. El corredor de Puigcerdà fou el millor sobre un circuit que semblava adient per altre medallista olímpic, Sergi Escobar, però que va acabar condemnat per les avaries mecàniques. A més d´ un minut d´ Hermida, que ja circulava en solitari a la quarta volta, van arribar plegat Francesc Xavier Carnicer (Massi) i Ismael Ventura (Ambisist). El millor sots 23 de la jornada fou Eduard Recasens (Massi) mentre que a juvenils va guanyar Antoni Pedrero (Sepelaco) i a noies Mercè Pacios (Bicisprint).

La Copa Catalana de ciclocross continuarà el proper diumenge 28 de desembre al tradicional circuit annexa al velòdrom d´ Horta (Barcelona).
Font: Fedecat.cat

dissabte, 20 de desembre de 2008

AVÍS IMPORTANT!! La sortida anul·lada a Coll de Riu de la setmana passada, es realitzarà demà diumenge

Diumenge, 21 de Desembre
Nom de la ruta: Coll del Bassegoda
Comarca: Alta Garrotxa - Sadernes
Itinerari: Tortellà-Sadernes-Coll de Riu-Coll de Bassegoda-Can Nou-Gitarriu-Sadernes-Tortellà
Desnivell: 1.430 m
Quilometres:38 km
Dificultat: Dificil per el desnivell, però fàcil tècnicament . 100% ciclable
Lloc de sortida: Davant del Club Natació Banyoles Hora: 7:30 h. (Cal portar entrepà) o a les 7:45 a Serinyà
La nostra ruta comença a Tortellà i ha Sadernes, que hi arribem per la carretera de Montagut. En la ruta només seguirem pistes, algunes en bon estat i altres de més pedregoses. El nivell de la ruta és alt, per els grans desnivelles que trobem (un desnivell acumulat de pujada de 1.260 m)
Excursió molt completa que ens permet visitar les valls extraordinàries de Sant Aniol i de Bassegoda i tornar per dalt els cingles de Guitarriu.
Els engorjats del riu Llierca vistos des de baix o vistos a vol d'ocell mentre anem pujant a Coll de Riu o les vistes des de Guitarriu sobre la Garrotxa ens faran oblidar l'esforç. Les masies de Les Planes, de Sant Miquel de Bassegoda, Can Poli o les Ermites de Sant Feliu del Riu o Sant Andreu de Guitarriu seran punts que difícilment oblidarem. Tot això, entremig de boscos d'alzines, de pins o de castanyers o curioses prades com a Les Planes.
Sens dubte una excursió molt recomanable en tots sentits.
Els camins son molt pedregosos gairebé sempre i amb pendents força pronunciats i per això qualificarem la ruta de dificultat alta, encara que en cap cas tècnica, ja que sempre passarem per pistes.

dimecres, 17 de desembre de 2008

La festa del ciclisme gironí serà aquest proper Diumenge 21 de Desembre al Restaurant La Masia de Banyoles

La Delegació de Ciclisme de Girona us informa que la Festa del Ciclisme Gironí 2008 es celebrarà dividida en dos dies diferents per evitar que sigui una festa maratoniana com en algunes ocasions.
La primera serà amb un dinar de germanor el dia 21 de desembre. I a principis de l'any 2009 es celebrarà en data que ja es comunicarà, el lliurament de premis dels diferents Campionats coordinats per la Delegacióde Ciclisme de Girona, que està previst fer en un diumenge a la tarda amb una festa popular oberta a tothom i gratuïta.

Programa 21 de desembre de 2008

RESTAURANT LA MASIA DE BANYOLES - PROGRAMA DE LA FESTA

13'30h. Aperitiu de Benvinguda.

14'00h. Dinar de germanor prèvia reserva de tiquets.

En el transcurs de la Festa es lliuraran els corresponents reconeixements als clubs Gironins, èxits més destacats dels corredors i col·laboradors en general del món del ciclisme Gironí i un molt merescut homenatge al Campió Olímpic Joan Llaneras. Preguem ens feu arribar els èxits a nivell autonòmic, nacional o internacional del 2008.

Preu del dinar: Grans 25€. Petits fins a 14 anys: 20€.

Per reserves i recollida de tiquets, Delegació de Ciclisme fins el 19 de desembre.

Per més informació: Delegació de Girona. Tel: 972 20 70 05 - 696 42 59 24

''El menjar amb poca sal protegeix del càncer''

El Periódico 17/12/08
Carlos A. González: ''El menjar amb poca sal protegeix del càncer''Investigador del càncer. Dirigeix la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l'Institut Català d'Oncologia, on estudia els estils dietètics més saludables i els pitjors--No tots els aliments són potencialment cancerígens, ¿oi?--
No. Hi ha aliments que redueixen el risc de càncer, com la fruita i la verdura, i d'altres que l'augmenten. Està àmpliament comprovat que un 30% dels càncers estan induïts o provocats pel que mengem, i un altre 60%, per factors ambientals. El 10% restant es deuen a mutacions genètiques heretades.
--Un expert en genètica diria que tot depèn de la predisposició.--
Això s'ha de matisar. Si tens susceptibilitat genètica a patir un tumor induït pel tabac, però no fumes, el més probable és que no desenvolupis càncer de pulmó. En canvi, qui hereta una mutació genètica que provoca un tumor concret el patirà amb independència del que mengi i de l'ambient en què respiri. No hi ha tumors que tinguin una sola causa, llevat excepcions: les radiacions de la bomba atòmica van fer que a Hiroshima es multipliqués el càncer.
--¿Quins aliments tenen més potencial cancerigen?--
Si incloem l'alcohol entre els aliments, diria que és el component dietètic més inductor del càncer, tant per la quantitat de persones que el consumeixen com perquè està relacionat amb molts tumors: de cavitat bucal, laringe, esòfag, fetge, mama i intestí. Hi ha begudes alcohòliques que, a més a més, contenen nitrosamines, unes substàncies que propicien el càncer de còlon.
--¿Quines begudes?--
La cervesa i el whisky, les que porten malta i se sotmeten a altes temperatures durant la seva elaboració. La indústria intenta reduir aquest risc. També hi ha nitrosamines, i en quantitats importants, als embotits, els fumats i en tots els aliments molt salats, que contenen nitrits. Són additius que s'hi afegeixen perquè tenen acció bactericida i eviten la contaminació. El béicon és dels que més en porten. Crec que haurien d'estar més controlats.
--¿Què provoquen?--
Els aliments amb un alt contingut en sal, incloent-hi els peixos conservats en salaó, augmenten la inflamació crònica de la mucosa intestinal i això està relacionat amb el càncer gàstric. Se sap que el menjar amb poca sal protegeix del càncer.
--¿Altres menjars de risc?--
Els greixos que causen obesitat. L'obesitat està associada al càncer de mama en les dones, i al de còlon, ronyó i esòfag.
--¿Per l'augment de pes?--
No. El greix que s'acumula en l'obesitat és una font de fabricació d'estrògens, les hormones femenines associades al càncer de mama. En els homes, es transforma en andrògens, les hormones relacionades amb el càncer de pròstata.
--Llavors, el greix és el pitjor.--
Li diré més. Són clarament negatius els greixos saturats, els d'origen animal el de la llet, els formatges i les mantegues, i el de la carn, que conté greix encara que sigui magre, però les carns vermelles tenen un efecte cancerigen afegit, que es deu al pigment que les fa vermelles, la miohemoglobina, una molècula de ferro orgànic que és el principal productor endogen de nitrosamines. A tot el món s'accepta ja que les carns vermelles augmenten el risc de patir càncer colorectal.
--¿I pitjor si es cuinen a la brasa?--
Si, però per una altra causa. El que es degenera al cremar la carn són els hidrocarburs policíclics aromàtics, que també són cancerígens. No és aconsellable menjar carn cuinada a altes temperatures i en contacte directe amb les brases.
--Anem cap al menjar protector.--
Hi ha multitud de proves sobre els beneficis de la fruita, la verdura, el cereal integral i el llegum. Les fibres redueixen claríssimament el risc de càncer de còlon i recte, perquè modifiquen els components de la flora intestinal. Afavoreixen la proliferació d'uns bacteris que propicien el recanvi cel.lular que se suprimeix quan hi ha càncer. Les fibres protegeixen per múltiples camins.
--¿Les persones vegetarianes tenen menys càncers?--
Això s'ha estudiat, i s'ha vist que no és així. Encara que augmentis el consum de fruita, verdura i cereal el seu efecte protector no creix en la mateixa proporció. Els vegetarians eviten el risc de les carns, però no poden eludir el fet que els tumors tenen una causa múltiple.
--Saber tot això que explica, ¿fa que la gent millori la dieta?--
La gent prefereix pensar que el risc de càncer està fora del seu abast, abans que acceptar que hauria de canviar algun hàbit alimentari. Els és més fàcil veure la culpa fora.
--¿Quina forma de menjar aconsella, vostè?--
Dieta variada i mixta: no eliminar del tot la carn, menjar-ne una vegada a la setmana. Peix, dues o tres vegades. Cereal integral, llegum, fruita i verdura, cada dia. La llet i els formatges, desnatats. No fumar i fer exercici físic. Així reduiria jo el risc de càncer.

dissabte, 13 de desembre de 2008

Demà Diumenge i despres del Puig Neulós, el Bassegoda ens espera a l'Alta Garrotxa

Diumenge, 14 de Desembre
Nom de la ruta: Coll del Bassegoda
Comarca: Alta Garrotxa - Sadernes
Itinerari: Tortellà-Sadernes-Coll de Riu-Coll de Bassegoda-Can Nou-Gitarriu-Sadernes-Tortellà
Desnivell: 1.430 m
Quilometres:38 km
Dificultat: Dificil per el desnivell, però fàcil tècnicament . 100% ciclable
Lloc de sortida: Davant del Club Natació Banyoles Hora: 7:30 h. (Cal portar entrepà)
La nostra ruta comença a Tortellà i ha Sadernes, que hi arribem per la carretera de Montagut. En la ruta només seguirem pistes, algunes en bon estat i altres de més pedregoses. El nivell de la ruta és alt, per els grans desnivelles que trobem (un desnivell acumulat de pujada de 1.260 m)
Excursió molt completa que ens permet visitar les valls extraordinàries de Sant Aniol i de Bassegoda i tornar per dalt els cingles de Guitarriu.
Els engorjats del riu Llierca vistos des de baix o vistos a vol d'ocell mentre anem pujant a Coll de Riu o les vistes des de Guitarriu sobre la Garrotxa ens faran oblidar l'esforç. Les masies de Les Planes, de Sant Miquel de Bassegoda, Can Poli o les Ermites de Sant Feliu del Riu o Sant Andreu de Guitarriu seran punts que difícilment oblidarem. Tot això, entremig de boscos d'alzines, de pins o de castanyers o curioses prades com a Les Planes.
Sens dubte una excursió molt recomanable en tots sentits.
Els camins son molt pedregosos gairebé sempre i amb pendents força pronunciats i per això qualificarem la ruta de dificultat alta, encara que en cap cas tècnica, ja que sempre passarem per pistes.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Imatges i crónica de la sortida amb el club al Puig Neulós

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Ahir, Diumenge 7 de Desembre 2008 Gran Dia!
Després d'esperar quasi 5 anys vaig tornar al cim del Puigneulós, una de les pujades més llargues que he fet mai: una hora i mitja d'ascens amb un desnivell força continuat però de molt mal pedalar degut a les pedres que hi ha a la pista. Sona el despertador... uff... les 5h 50 minuts del matí!! ( crec que ja feia una estona que ja no podia dormir). Salto del llit directe a la cuina, cafè calent, entrepà, visita al wc, em vesteixo, agafo la bossa, la bici i apa al cotxe cap al Condis! Gran sorpresa: avui serem colla!! Em vaig sentir bé, ja que amb l'altre sortida del club potser va ser el que vaig trobar a faltar: més bikers. La gent s'ha animat i això és bo tant per els que ho preparen com per els que hi participen, ja se sap: quan més serem mes riurem... i vam riure!! També em vaig adonar que la gent a l'hivern es manté força bé, segurament deu ser l'espining ... bé continueu així i mantindrem un bon nivell a les excursins del club!!
Ah! m'oblido del més joves: espectacular! Tant en Pau com la Judith i la Laia el nivell és impresionant: per ells lo d'ahir és "un joc de nens".
Ricard Garcia

divendres, 5 de desembre de 2008

Sortida amb el Club, aquest Diumenge farem el cim del Puig Neulós.

Diumenge, 7 de Desembre

Recorregut: Cantallops - Requesens - Puig Neulós - St. Marti de l'Albera - Roc de Cols - Requesens - Cantallops

Lloc de sortida: davant del Supermercat Condis

Hora: 07:00 h.

Km's: 42 aprox.

Cal portar entrepa (obligatori) i maquina de fer fotos (opcional) des de el cim, hi ha una vista espatarrant, esmorzarem al pou de glaç.
El Puig Neulós n'és el cim més alt de la serra de l'Albera, enclavat ja en territori de la Catalunya nord ens ofereix un ampli espectacle sobre la plana empordanesa i la plana del Rosselló, amb la mediterrànea com a fons.
Abans d'arribar a la Jonquera, venint de Figueres agafarem el trencant de Cantallops ( 6Km). Un cop en aquesta població ens caldrà seguir els indicadors del Castell de Requesens. Anirem pujant per una pista forestal en bon estat. Passarem una portallera i una mica més endavant ja veurem el trencant a la dreta que ens portaria al Castell abans esmentat.
Enfilem a peu la pista que va pujant de manera continuada. Trobarem un trencant a la dreta el qual ja ens indica cap al Puig Neulós. Evidentment ens cal seguir aquesta pista ( tancada al trànsit) i anar pujant com aquell qui és boig.
Ara ens caldrà arribar al coll fronterer. Un tancat separa les dues Catalunyes, la nord i la sud. De fet, mentre hem anat pujant i un cop som gairebé a dalt trobem una barrera que prohibeix el pas als vehicles. A partir d'aquí ja ens podem decantar cap a la dreta i guanyarem uns minuts, arribant també al coll. Ara només ens cal seguir la traça del tancat i en uns vint minutets arribarem al cim del Puigneulós.
Si el dia és clar la vista és impressionant, des de les muntanyes del Mont, al Bassegoda, la plana i el canigó.
La baixada es fa per on hem pujat; tot i que s'ha dit que cal seguir unes marques grogues. Jo les he anat seguint i m'han dut a la pista per la qual havia pujat. Sigui com sigui, amb una hora i mitja més o menys tornarem a ser al punt de partida. Només fer constar que si tenim prou temps caldria que visitéssiu el Castell de Requesens, val la pena!. Ah, i quan torneu a passar per la portallera en el camí de tornada, aparqueu la bici cinc minuts i visiteu el Dolmen de Madas I, momument funerari de fa 3000 anys. Molt ben conservat. ( restaurat, és clar).

Fins Diumenge, doncs.
Jaume Fores

dijous, 4 de desembre de 2008

Foto campions Copa Gironina de BTT 2008

Després de la darrera cursa vàlida de la Copa Gironina de BTT, Oriol Morata s´ha emportat la general final en la categoria elit després d´imposar-se davant Cristian Collados i Josep Almendros, també segon i tercer a la general final. Un total de 220 participants es van reunir a la localitat gironina de Bescanó tot i les condicions climatològiques. A la cursa infantil Edgar Valero fou el més ràpid.
Poc més de 200 corredors s'han aplegat a Bescanó en l'lúltima prova puntuable pel campionat de Copa Gironina de BTT. En un circuit técnic i de constants pendents tan pels que fa al circuit de 30 km com pel de 18 km. no hi han hagut moltes sorpreses de cara a la classificació general. Oriol Morata (Inpanasa) s'ha emportat el campionat en élit. Rosa Maria Riera (Inpanasa) en élit femení. Adrià Valls (Inpanasa) en sub-23, Jordi Camps (Inpanasa) en Júnior. Andres Romero (Pacalo - La Jabugueña) en Esplai. Sergi Boix (Bicis Esteve) en Master-30. Xavier Ferrer (Inpanasa) en Veterans-40. Joaquim Esparraguer (BTT Llagostera) en Veterans-50. Joan Quintana (Inpanasa) en Cadets. Manel Lopez (Top -Bici) en vetereans-60. Edgar Valero (Bicis Esteve) en Infantils-2. Giovanny Pico (Bofill Solà) en Infantils-1. Destacar el primer lloc de la nostre socia Judith Fores (Bofill Solà) en Cadet Femení.


Fotografia: Campions de 2008
Font: Rosa Soler

La Bici: el meu vici


Ella és la meva companya de viatge, la meva fidel companya.

Ella mai em pregunta el per què de les coses. No em demana pas explicacions del què faig o deixo de fer. Simplement em condueix allà on la porto. No li he de donar motius, ni li he de demanar pas amb antelació. Ella sempre és allà, esperant-me. Quan la necessito, la vaig a buscar i junts ens endinsem per camins que ens condueixen allà on volem arribar.

Somiem plegats. Viatgem a ritme de pedalades. Recorrem petits móns. Inventem noves dreceres. Descobrim bells camins. Sentim l’aire rosant-nos el cos. Escoltem la brisa del vent que de pressa passa deixant enrere el què ens envoltava.

A cada pedalada em sento més lliure. Damunt les seves dues rodes sento la llibertat corrent per les meves venes. Corrent amb ella m’endinso entremig dels meus somnis. Cavalco a la velocitat dels desitjos amb la ment en blanc. Sense preocupar-me per res. Només mirant al meu voltant. Només sentint a cada moviment. Només notant el seu transport que dolçament m’acompanya.

Pau. Pau és el què sento. Sento calma en cada part del meu cos. Tranquilitat en el meu interior. Només som ella i jo. Tan sols el seu cos de metall i el meu cos de carn. Tan sols el seu moviment i el meu pensament. Tan sols emocions que recorren tots els racons.

Poques coses superen aquests instants de felicitat, on només ella i jo formem part del nostre món. On sóc capaç d'alliberar-me de tot el que m’envolta i només sento emocions. Sento que res em lliga a unes obligacions.
Penso. Rumio. Em faig preguntes a mi mateix. Analitzo el que m’envolta. Reflexiono.
Viatjo entre mil pensaments envoltats de sentiments, provocant suaus sensacions que m’omplen d’emocions.És una sensació difícil de descriure... poca gent l’entén... però sols ella i jo, formem part d’un sol cos:
La meva bici i jo. El meu vici: La bici.

dimecres, 3 de desembre de 2008

A Joan Llaneras

Era una promesa i gairebé un deute. La veritat és que em costa escriure sobre Joan Llaneras. Em passa una cosa semblant amb Pedro Delgado. Sempre em diu, "¿i què més em preguntaràs?" És cert. Llaneras, el Joan, sempre ha estat una persona molt pròxima, tant que fins i tot a vegades he arribat a pensar que ja havia escrit d'ell tantes coses... quan no és veritat.
De Llaneras, en recordo moltes, moltes anècdotes, perquè quan jo vaig començar a dedicar-me com a periodista especialitzat en ciclisme, ell feia els seus primers passos com a ciclista professional i, ara, amb el pas dels anys, Llaneras era l'únic corredor que encara quedava en actiu dels meus inicis com a cronista d'aquest esport. No ho sé, potser a partir d'ara m'he de sentir una mica més vell.
El 2002, va esclatar l'escàndol pel dopatge de Johann Mühlegg als Jocs Olímpics de Salt Lake City. De bona part d'aquella informació me'n vaig encarregar jo a les pàgines d'aquest diari. L'any anterior els responsables esportius de l'aleshores Govern de José María Aznar havien deixat pràcticament a l'estacada Llaneras quan falsament el van acusar d'un positiu a França que va ser degut a un gravíssim error en el procés de l'anàlisi. El Joan ja havia estat medallista olímpic. Jo vaig trucar al Joan i ell em va concedir una entrevista en què, lluny de criticar, l'únic que feia era exposar el mal que li havia causat l'oblit institucional i la falta de suport en moments difícils per part dels governants del Partit Popular, sobretot quan ell tenia la consciència tranquil·la. Juan Antonio Gómez Angulo era el secretari d'Estat per a l'Esport. Per bé que tard, i després de la fèrria defensa que va rebre Mühlegg als Estats Units per part dels responsables esportius espanyols, Gómez Angulo li va demanar disculpes a Llaneras públicament.
També recordo el Joan en el primer Giro que vaig cobrir per a EL PERIÓDICO en l'època en què Miguel Induráin anava a Itàlia amb l'afany de conquistar la maglia rosa d'Alberto Contador. L'etapa de muntanya havia estat terrible, angoixant i el Joan havia arribat dels últims. Estava assegut en un dels cotxes de l'ONCE, el director del qual, Manolo Saiz, no l'ha sabut entendre mai. Devorava uns cereals com si fos el millor dels aliments, per tal de superar l'atroç gana provocada pel desgast d'una etapa que havia tingut un desenllaç molts minuts abans que el Joan travessés la línia d'arribada. Ell va saber entendre que el seu fort havia de ser la pista, el velòdrom i no la carretera, tot i ser un destacat especialista en contrarellotges de curt quilometratge.
I a la pista va començar a destacar, a fer-se un nom, en ocasions, moltes vegades, encara que a ell li sabés greu, lluny de la resposta mediàtica que provocaven les gestes dels seus companys de la ruta. Però, en silenci, sí, en silenci, es va fonamentar una carrera a les pistes fins a triomfar com a campió del món, a vegades en puntuació, altres en madison, tant era. Joan Llaneras es va convertir en l'esportista espanyol més llorejat als Jocs Olímpics.
El Joan va perdre un amic. El matí era gris i fred. No se m'oblida. Va sonar el telèfon mòbil. Aquell diumenge al matí jo era a Andorra. Isaac Gálvez s'havia mort a Gant, d'una manera absurda. Qualsevol mort és terrible, encara més quan es tracta d'una persona jove com l'Isaac, que s'acabava de casar, que no tenia per què existir cap mena de perill en un velòdrom, sense cotxes, gairebé sense risc. Aquell mati vaig pensar, mentre un calfred em recorria el cos, al cap de poc de comunicar-me una informació que no podia ser certa, el que devia sentir el Joan. Mesos més tard, en una entrevista, a Mallorca, el dia abans d'alçar-se com a campió del món --el Joan diu que la victòria al Palma Arena, que ben aviat dirigirà, ha estat el triomf que més l'ha emocionat--, ell encara no podia contenir les llàgrimes i amb un gest amb la mà m'indicava que canviés la direcció de l'entrevista després de preguntar-li per l'Isaac.
Ara, després de les seves dues medalles conquistades a Pequín, a Llaneras se li ha sabut reconèixer l'esforç després de molts anys de triomfar per les pistes de tot el món. Quan a Sydney, cap allà l'any 2000, va aconseguir el primer or, al cap de pocs minuts li vaig enviar un sms al mòbil. Amb l'emoció i l'alegria em vaig equivocar de número. La persona que va rebre el missatge em va contestar al cap de poc: "No sóc en Llaneras, lamentablement, però felicita'l també de part meva". Em va agradar la resposta perquè jo en el text no havia posat el seu nom. "Felicitats pel teu or a Sydney. Campió". La persona que per error va rebre el text sabia perfectament qui era Llaneras.
Font:ELPERIODICO.cat

dilluns, 1 de desembre de 2008

dimecres, 26 de novembre de 2008

Es crema la botiga Medina bicis de Llagostera



La Policia Local de Llagostera ha desallotjat aquesta matinada durant hora i mitja una trentena de veïns dels pisos superiors després de produir-se un incendi en una botiga de bicicletes al número 1 del passeig Romeu de la població.
EUROPA PRESS Segons han informat els Bombers de la Generalitat, han rebut l'avís a les 3.10 hores i hi han desplaçat quatre dotacions, que han pogut controlar les flames una mitja hora després. El foc ha cremat bicicletes, recanvis, i roba i sabatilles d'esport de l'interior del local. Els veïns han pogut tornar a casa a les 4.47 hores, després que els Bombers inspeccionessin i ventilessin l'edifici, tot i que dues mares amb dos nens que vivien a la primera planta van acceptar passar la nit en un hostal pròxim, ja que les seves cases feien olor de fum.

dimecres, 19 de novembre de 2008

La festa gironina tindrà dues parts



La Festa del Ciclisme Gironí 2008 es celebrarà dividida en dos dies diferents per evitar que sigui una festa maratoriana com en algunes ocasions. La primera serà amb un dinar de germanor el dia 21 de desembre al Restaurant  La Masiade Banyoles, per fer els habituals reconeixements als clubs per la seva reconeguda tasca i també els principals èxits dels corredors i entre ells, el Campió Olímpic 2008 Joan Llaneras en el seu adéu del ciclisme.

I a principis de l'any 2009 es celebrarà en data que ja es comunicarà, el lliurament de premis dels diferents Campionats coordinats per la Delegació de Ciclisme, que està previst fer en un diumenge a la tarda amb una festa popular oberta a tothom i gratuïta.


Per més informació: Delegació de Ciclisme de Girona, Telf: 972 20 70 05 o 696 42 59 24.

divendres, 14 de novembre de 2008

Gunn-Rita Dahle, embarassada

Gunn-Rita Dahle, la millor biker de tots els temps, ha anunciat avui que està embarassada i que donarà a llum el proper mes d'abril, pel que es perdrà l'inici de la copa de Món del 2009. Malgrat la parada que sofrirà, i encara que ja té 35 anys, la campiona olímpica a Atenes i set vegades campiona del món en cross country i BTT-marató es mostra il·lusionada. Em dóna una gran motivació per a tornar a competir al màxim nivell, assegura. La noruega seguirà entrenant amb un pla especial i confia reaparèixer en la prova que duu el seu nom, la Gunn Rita Marathon, que se celebrarà el 28 de juny en Montebelluno, en el nord d'Itàlia. De la mateixa manera, centrarà tots els seus objectius de la campanya en els Campionats del Món que són en la segona meitat de la temporada i per als quals tindrà més temps de preparació. Lluny de pensar en la retirada, Gunn Rita Dahle sembla que vulgues seguir molts anys en el BTT, almenys fins al 2012, ja que recentment ha renovat el seu contracte amb Multivan-Merida fins a aquest any.
Font:RFEC

diumenge, 9 de novembre de 2008

Fotos Copa Gironina BTT Vidreres

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Cronica i fotos d'en Ricard Garcia (Ritchey, pels amics) de la sortida de BTT d'avui del Club

Avui hem començat les sortides en BTT del Club Ciclista Banyoles. Ha anat molt bé, hem fet un grupet de tretze persones (recordo anys que els camins se'ns feien estrets, i emplenàvem menjadors de restaurants...), hem pedalat fort, hem suat, hem bufat i hem rigut molt... La meva reflexió quan he arribat a casa ha sigut: al final la nostre passió per la bicicleta també serveix perquè un grup de gent s'ailllin al mig del bosc dels problemes, que de segur que tots en tenim, i més en aquesta època. Durant tot el mati no ha sortit la paraula "crisis" que ja es molt no? Bé, no us dono més la pallissa i si voleu venir, ja ho sabeu, en Massanes és el nostre guia, amb ell no m'he perdut mai ...
Ricard Garcia


L'Oscar en Putxi i en Joan posant per la foto

En Pep que no sen perd mai ni una

En Jep i en J.Marin, mes conegut com "Pantarin"


Tots a taula que hi ha gana...eh!! Jep

L'amic Rafel esperant la butifarra

divendres, 7 de novembre de 2008

Avui sortida curta per estirar cames, pensant en la cursa de diumenge a Vidreres


La Laia i Judith acabant la ruta a l'estany.
Hem trobat l'Amat entrenant el seu repte però ja era tard i hem decidit anar cap a casa.

dijous, 6 de novembre de 2008

IMPULS MEDES BIKE, nou club ciclista a l'Estartit.

Recentment ha nascut un nou club de ciclisme a la nostra provincia, com normalment passa, una colla d'amics es reuneix en un bar o en un garatge i un engresca a l'altre i amb molt d'esforç i moltes ganes es tira endavant aquell projecte que al principi era un somni, fundar un club de ciclisme al teu poble. Impuls Medes Bike, és el seu nom i el president es l'Enric Tauler, amb una junta molt numerosa, en la qual hi podem veure com a vocal l'Amat Artigas, on hi colabora en l'edició del blog, entre d'altres temes, destacar que només d'obrir les portes ja son gairebé un centenar de socis.
En nom de la junta del CC Banyoles els hi volem donar la benvinguda.
Enhorabona i anims!!

Us deixo amb un article de la Jenina Coll, que es la dietista del club.

ALIMENTACIÓ BÀSICA DE L’ESPORTISTA

- Quan un esportista tingui estrés, que no utilitzi l’esport com a via d’escapament, es cansarà encara més, és millor que reposi.
- Les ajudes ergogèniques i massatges aceleren la recuperació.
- El 80% dels esportistes suplementen la dieta amb ajudes ergogèniques.
Els esportistes necessiten
- Més energia (Kcal)
- Més proteïnes i aminoàcids.
- Més vitamines.
- Una bona dieta equilibrada (per a un bon rendiment)
- Més ferro, sobretot les dones.
- S’ha de portar un control de pes (mínim setmanalment) perque no hi hagi sorpreses.
Dieta general
- S’ha d’ingerir aproximadamente 1.5Kg/gr/dia de proteïnes quan s’està entrenant.
- És ideal incloure-les en quasi tots els àpats ja que no s’assimilen totes les que prenem
(com a molt uns 50gr per àpat)
- El límit de proteïnes al dia són 2gr/Kg/dia (entrenaments d’hipertròfia)
- Si es prenen més no donen problemes de runyó, sempre i quan bebem bastant d’aigua i així s’elimina la urea.
- Evitar moltes hores sense menjar (sino crearem pics d’insulina)
- Incloure en l’esmorzar proteïnes de suero de llet (no se solen posar proteïnes a l’esmorzar perque no estem acostumats i els batuts són una bona opció.
- Repartir els menjars en 5 àpats.
- En el sopar prendre principalmente hidrats de carboni per emplenar tranquilamente els dipòsits de glucògen (reserva d’energia) durant la nit i estimular la hormona de creixement (si volem pèrdre pes, a partir de les 17-18h millor no prendre hidrats.
- El límit d’hidrats en esportistes de resistència són 7-10gr/Kg/dia (5-7grs en persones sedentàries)
- Beure aigua abans, durant i després dels àpats (inclús fer àpats liquids) Tenim d’estar continuament hidratats.
Suplements naturals
- Són bons tots els suplements perque a més dels seus efectes, afegim líquids.
- Per a recuperacions després d’entrenaments (hidrats de carboni + proteïna + creatina)
- Per a entrenaments de força i intensitat (proteïnes de suero de llet i/o creatina)
- La glutamina tot l’any, perque evita que els músculs es degradin i puja les defenses.
- Els polivitamínics cubreixenn les necessitats diàries però un esportista necessita alguna cosa més específica, i hauria de prendre-les de manera aïllada, per a una òptima assimilació.
- Ferro a mig matí, sense res, ja que quasi sempre prenem alguna cosa de llet o làctic a l’esmorzar i aquést porta calci i el calci fa que es perdi la majoria de ferro. Però sí, el podem ingerir amb vitamina C, que s’absorveix molt millor.
- La vitamina B12 a mitja tarda. L’àcid fólic (B9) 30 minuts abans d’esmorzar.
- La vitamina E amb els àpats, ja que s’assimila més bé amb grasses. És un fantàstic protector celular i es té de prendre tota la vida i en competició després de finalitzar.
- Per últim, la vitamina B1 és anabólica, ajuda a la síntesis proteica i és funamental en qualsevol esportista, prenent-la junt a la B12.
- Una manera també òptima i senzilla és prendre un complement vitaminic al matí i un complex mineral a la nit.
Al pròxim article us explicaré com ha de ser la dieta abans de la competició i post-competició, perque serveixen els aminoàcids i com ha de ser la hidratació en entrenaments i competició.

Jenina Coll Colomer
Dietista d’Impuls Medes Bike
Tècnic Superior en Dietètica i Nutrició
Especialista en Nutrició Esportiva

dimecres, 5 de novembre de 2008

Aquest divendres, l'Amat Artigas s'entrenarà a l'estany de les 8 del matí a les 6 de la tarda (300km)

Segon repte o segon entrenament de qualitat com li volgueu dir aquest divendres dia 7, i aquesta vegada si a Banyolestest 300 quilómetres amb en José Cordero per mirar de superar-ho en un total de 10 hores amb parades incloses. Començarem puntuals a les vuit del matí desde l´esglèsia de Porqueres per acabar als voltants de les sis de la tarda al mateix lloc.

Després de realitzar el 
test 200 fa un parell de setmanes a terres tarragonines ara torna a tocar a casa i donant voltes a l´Estany de Banyoles, mític lloc per acabar "boig" donant voltes, peró que de moment se´m dóna prou bé.

Tots aquells que volgueu venir a estirar cames una estona és oberta a tothom, ja hi ha gent que m´ha demanat permís per venir, i cap problema, esteu tots convidats! El ritme a seguir serà un punt superior als 30 quilómetres per hora, ja que el recorregut ho permet i el nostre estat de forma crec que també. Si algú s´anima a venir a darrera hora que sàpiga que hauria de portar algun llum davant i algun darrera.

Gràcies pel vostre suport i ja en rebreu noticies!
http://amatartigas.blogspot.com

dilluns, 3 de novembre de 2008

Déu meu!!! com es pot comfondre un porc senglar amb un ciclista. Increible!!

Com es pot comfondre un tiu amb bici?........

......amb aquest animalot.

Que m'ho expliquin.

diumenge, 2 de novembre de 2008

Copa Gironina BTT Mont-ràs, avui...al final ens hem mullat!!



Així d'enfangats hem acabat la cursa d'avui. La carpa de l'Arteman ha sortit volant.

Eren les 7 del matí, a Banyoles plovia una mica o gairebé gens, hem consultat el radar meteorològic que tenim al blog del club i semblava que de resquitlló les pluges no afectaven al Baix Empordà, desprès de consensuar-ho entre tots, hem decidit llevar-nos, així que hem carregat els bartuls i apa cap a Mont-ràs a pedalar. 
Pel camí s'ha anat animant i ara si que plovia de valent...ens miravem entre nosaltres i no sabiem si girar i tonar cap a casa o que fer, però ja erem a La Bisbal i per tant, no teniem elecció. Endavant!!
En arrivar a Mont-ràs hi queia una pluja minsa, com que em sortit tard de casa gairebé no hem tingut temps d'escalfar i de seguida ja teniem en Moradell fent el discurs previ a la cursa. Erem pocs corredors a la línia de sortida, però els suficients perquè fos una cursa prou digna.
Fins la sortida el temps s'ha aguantat, pero tant punt erem al Km. 2, l'aigua j
a no ens ha deixat fins al final. El circuit era molt atractiu, amb trialeres, corriols i trenca-cames, llàstima del temps, des d'aquí vull felicitar al Club Ciclista Palafrugell per l'organització d'aquesta prova.
Els resultats dels socis del Club són els següents: la Judith Fores a fet 1ª i la Laia Fores 2ª en categoria Cadet Femení, l'Albert Codinach ha acabat 4t. Elit i jo he fet 8è Esplai.
Us deixo un parell de fotos perquè veieu el mal temps que feia.
Text:Jaume Fores
Fotos:Rosa Soler
BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Un caçador mata accidentalment un ciclista quan aquest practicava BTT

Diumenge, 26 d'octubre a la tarda, en el bonic bosc Lagorce, prop de Vallon-Pont d'Arc i de la reserva natural Gorges de l'Ardèche, un espai protegit del sud-est francès. El jove ciclista Fabio Butali, 24 anys, animador juvenil en el seu poble (a l'esquerra d'aquestes línies pots veure la seva foto), passeja amb bicicleta al costat d'un amic per una pista pública. Probablement no va veure el cartell que advertia de la celebració d'una cacera en les proximitats i on es demanava als caminantes que estiguessin atents. Atents a què? De cop i volta, se sent un tir i el ciclista cau fatalment ferit a l'esquena per una bala perduda disparada accidentalment per un caçador amagat a tan sols 20 metres de distància. Diu que el va confondre amb un senglar. La víctima va morir poc després de l'arribada de l'equip medic, segons va informar el diari digital Li Dauphine.com.
L'autor del tir, un home d'uns cinquanta anys, ha estat acusat d'homicidi per imprudència temerària, a l'espera que la investigació judicial oberta determini les circumstàncies exactes de la tragèdia i si la caça es portava a terme sota totes les mesures de seguretat necessàries. S'arribi a la conclusió que s'arribi, ningú retornarà la vida a aquest infortunat ciclista, amant de la naturalesa, l'únic que volia era gaudir de la tardor un diumenge a la tarda qualsevol. La seva sensibilitat, enfront del punt de vista diametralment oposat d'alguns dels seus veïns, més partidaris de mostrar aquest amor a la naturalesa a tir net, li ha costat la vida. Tots coincideixen que va ser una imprudència, però no en qui la va cometre. Per a alguns, la culpa la va tenir el caçador, doncs va disparar cap a un camí públic, incomplint amb això les normes bàsiques de la caça. Per als caçadors, la imprudència la va cometre el ciclista, per endinsar-se en un vedat de caça quan es desenvolupava dintre d'ell una batuda.
Diumenge passat vaig participar en una ruta amb bicicleta de BTT. Al llarg de tot el recorregut em vaig creuar amb diversos caçadors. No vaig tenir cap problema amb ells, però confesso que passant prop de les seves escopetes em sentia intranquil. Altres vegades me'ls he trobat caçant i, per les bones o per les no tant bones, em van comvidar a anar-me lluny, "no s'escapés alguna bala perduda", avisaven.
I jo em pregunto i us pregunto: De qui és la muntanya? És compatible la caça amb activitats molt més innòcues com el senderisme o el ciclisme?
Qui són més perillosos, els óssos o els caçadors?


Sobre aquestes línies, fotografia de la zona on va morir el ciclista, amb el cartell que avisava del desenvolupament d'una cacera pels voltants de la muntanya, però que en absolut indica el perill real que suposa per al ciclista.
Font:ledauphine.com

dijous, 30 d’octubre de 2008

Aquest Dissabte, cursa social de carretera Gran Premi Tàctic, gaudeix de les Fires i Festes de Sant Narcís pedalant!!

Les Festes de Sant Narcís de Girona gaudiran el proper 1 de novembre, Dissabte, d´una cursa de caràcter social oberta. Es tracta del Gran Premi Tàctic. Hi haurà obsequi record de fires per tots els participants. La sortida es preveu des del Pavelló de Fontajau (ctra. de Sant Gregori) a les 10 hores, inscripcions una hora abans. El recorregut previst és Girona, Sant Gregori, Llorà, Les Serres, Bonmatí, Anglès, La Cellera de Ter, Amer, Les Planes, Les Encies, Sant Esteve de Llèmana, Sant Martí de Llèmana, Llorà, Sant Gregori i Girona per completar 77 quilòmetres.
L´organització recau en el Club Ciclista Sant Narcís amb la delegació gironina i el suport de l´Ajuntament de Girona.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

El soci del club, Amat Artigas ja s'esta preparant pel repte dels 1.000 Km al voltant de l'estany, coincidint amb La Marato de TV3


NINGÚ ENTRENA: 202.48 quilómetres divendres!

No sé com agraïr en José Cordero per ser un autèntic 'professional' divendres marcant el ritme el 95% de l´entrenament a terres tarragonines. Un exigent test 200 de preparació pels 1.000 quilómetres non-stopa l´Estany de Banyoles amb els Colls de la Mussara, la Serra de Pradesi el Coll de l´Illa pel mitg. Una mitjana de 29.4 i poc més de 202quilómetres per arribar a casa set hores més tard després d´haver présla sortida.
En José ha demostrat que està un punt per sobre meu, i ha fet de 'llebre' quasitot el recorregut, per una zona dura entre els Colls de la Mussara, laSerra de Prades i el Coll de l´Illa. Jo en cap moment he afluixat elritme, ja que era exigent la velocitat d´en José, i els darrers 20quilómetres encara amb un 'punx' més de gas.
Ha estat el primer entrenament llarg després de molts de dies i he acabat perdent 2,3quilos durant el recorregut. Us deixo amb quatre imatges de l´entrenament.
TEST 200 SUPERAT, EL DIA 7 DE NOVEMBRE A BANYOLES TEST 300!!. Si algu vol acompanyar a l'Amat a donar voltes a l'estany de Banyoles aquest dia, socis del club esteu tots convidats.‏
Text i Fotos: Amat Artigas
Més informació:http://amatartigas.blogspot.com


dilluns, 27 d’octubre de 2008

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Inici temporada BTT i botifarrada a Camós


Aquest matí alguns socis i membres de la junta hem iniciat la temporada de BTT amb la sortida prevista pel club.
Hem quedat a les 8:30h davant del Club Natació Banyoles per anar a fer l'excursió que com cada any, i amb aquest en fa dos, la culminem al pavelló de Camós. Després de fer els 35 km pels camins i corriols on avui hem passat, també ens tocava esmorzar i es per això que quan hem arribat a Camós ja teniem la taula parada i les botifarres a punt. Salut a tots i fins la propera excursió del club que serà el dia 9 de Novembre.

dijous, 23 d’octubre de 2008

1ª Volta a Olot amb la familia i salutació en Joan Llaneras



Aquest passat diumenge vam sortir plegats amb les meves filles, la Judith i la Laia amb bici de carretera, acompanyats per dos grans amics meus i a l'hora socis del club, en Joan Nicolàs i en Jordi Guinó.
A les 8 del matí ens disposem a empendre la marxa des de Serinyà passant per Besalú, Argelaguer, Tortellà i parada a Montagut per saludar a l'amic Llaneras, encara que sigui en paper cartró, fer quatre fotos i apa som-hi, ritme tranquil i seguim per la carretera que ens porta fins a Castellfollit de la Roca, on passat aquest poNegritable ens desviem en direcció Sant Joan les Fonts i cap a La Canya, travesem Olot en direcció Santa Pau, pujada a bon ritme, parem a Can Xel a abrigar-nos un xic i enfilem cap a Mieres pasant per Sant Miquel de Campmajor acaban la ruta on em començat al matí, Serinya. 4h:05m./72 Km. O sigui, el que es el mateix, la volta a Olot, que tots coneixeu de sobres. 
Us comento aquesta sortida doncs per a mi té un sentit un tan especial, doncs era la primera sortida en bici de carretera on compartia Km's amb una part important de la meva familia que són les meves filles i com us podeu imaginar, crec que tots estareu d'acord amb mi, no hi ha res més gratificant quan pedales que anar ben acompanyat, si és amb bons amics, amb la familia i amb un bon dia, millor. Fins la propera, amics.
Jaume Fores

dimarts, 21 d’octubre de 2008

SORTIDA 19/10/08 COMIAT DE LES CENDRES D'EN CONRAD


En Conrad Lloveras era el president del Club Ciclista Montgrí i va morir sobtadament el dia 1 d'octubre d'enguany.
Havia participat en travesses amb companys del nostre Club: L'any 2.006 va anar al Marroc amb en Jordi Vila i en Miquel Borrell i aquest any 2.008 va anar a Cuba amb en Miquel Moliner, l'Àngels Costal, l'Eduard Caballero, en Pere Rustullet i en Joan Padrès. Tots el recordem com una persona excel.lent, un company afable i amb moltes ganes de continuar fent coses amb nosaltres. Diumenge passat, El Club Ciclista Montgrí va organitzar la Sortida de Comiat a en Conrad per la Muntanya del Montgrí. Els que hi vam participar vam rebre un tracte extraordinari per part d'aquest Club al qual donem les gràcies i felicitem per la iniciativa i la organització.
Ens apuntem a fer la ruta dedicada a en Conrad que el Club Ciclista Montgrí marcarà per aquesta mateixa muntanya.
Joan Padrès
CC Banyoles

Cronica de la Noe, una biker que aquest passat cap de setmana es va inscriure a l'ARTEC BTT ( 110 Km. i 4.000 m. de desnivell )

Quan em vaig apuntar a la ARTEC, farà cosa de gairebé dos mesos, no sabia el que m'esperava. 
Mirant la distància i el desnivell, 4000mts i 110kms, el que més s'apropava de totes les carreres que vaig fer, eren els 100kms de Les Guilleries, on vaig trigar 10h30m en acabar. 
Així que vaig pensar: Buahh, si Les Guilleries, que és molt menys ciclable que qualsevol cosa, i que quan la vaig fer l'any passat, corria molt menys que ara, aleshores si trigar 10h30 a acabar, ara hauria trigar com a molt 9h30 ... . i tirant per dalt.
Que equivocada!!!! Que equivocada! 
Vam anar a Sant Esteve d'en Bas el dissabte a la tarda, haviem quedat amb Ada i Santi al poliesportiu. Recollir els dorsals i vam anar al càmping de la Fageda a Olot, no sense abans "atracar" una pastisseria que hi havia a Les Preses, fent apilament de material gastronomico per l'esmorzar. 
El diumenge, apesar d'estar a pocs 20min de la sortida, hem aixecat aviat per arribar alli i no tenir massa dificultat en aparcar. Després posar a punt i preparar-nos per la sortida. 
Abans de sortir, m'he trobat amb Clara (una Forero de FOROBICI), i per fi ens hem conegut en persona després de molt de temps intercanviant missatges per la xarxa. També he retrobat amb Carles i Enekoitz, coneguts del Ironbike 2006. 
En la línia de sortida, algunes cares il · lustres: Joan Llaneras (campió olímpic de ciclisme en pista) i Ivan Oulego. De noies són: Nuri, Mercé, Ada, Clara, altres dues que no recordo el nom (una va fer la Pedals el mateix any que vaig fer la Non Stop, i una altra amb la qual xerrar una estona al vestidor), jo més lliure i no sé si hi havia alguna mes fora del meu abast visual. 
Després de molt de bla bla bla per part del speaker, es dóna la sortida. 
Serien les 8:15 aprox. 
A principi hi ha un parell de kms neutralitzats i després al passar per un segon arc .... Salvesen qui pugui! Ahi em saluda Dani, també ens coneixíem Internet. Encantada de conèixer. 
Vaig fent a poc a poc, havia temps per posar cadascú al seu lloc, però vaig intentar posar una mica més endavant per por a pillar montoneras en els senders ... (aisss, que il · lús de la meva). 
En efecte, res més començar els senders cal embut perquè l'escamot es posi a la fila d'un. El ritme baixa i en algun moment cal tirar peu a terra. 
El terreny aquesta mullat. Ha plogut els darrers dos dies. Tot i sabent això, no crei que fos haver tant fang. 
Al principi hi han tres ports de 3 km aprox. El primer i el segon es poden  fer a cavall, en la baixada hi ha alguns trams complicats pel fang però fins ara és acceptable, el tercer port la cosa es complica. Ja em anava donant compte de la meva gairebé nul · la tècnica en fang als ports anteriors, però en aquest no només jo, tota la gent que anava a l'abast de la meva vista estava anant a peu. Vaig començar a emprenyar-me, un port de 3,5 kms, si ho puges sencer a peu es triga una hora, així ho teniem molt cru, però bo, com era el principi encara, vaig pensar que potser tindríem terreny per recuperar. 
Comencem a pujar el primer port llarg, Coll de Cannes. Més trams de sender. Amb tantes arrels mullades, la cosa es complica, hi ha moltes arrels, encara que pots sortejar una en bona posició les demés es travessan i fan patinar, així que entre patinada, sacsejades, peu a terra, pedalar (poc) i jurar en hebreu de ràbia, arribo a un avituallament que hi havia a meitat de la pujada. Serien les 12:15 aprox. i escolto l'organització que diu: - Teniu 1 hora per arribar al següent avituallament abans del tall. Son 15kms. Són 15kms. 
Einhnnnnnnnnnnn ?¿?¿?¿?¿?¿ No m'ho puc creure, tan ràpid ha passat el temps?? 
Una hora per fer 15kms!! Ufff, com el terreny segueixi igual, això és una missió impossible. 
Tot i així surto disparada. A partir d'ara comença una pista ciclable on vaixo pinyóns i fico el turbo. La veritat és que quan podia anar en la bici, anava molt bé de cames, tenia bones sensacions ... però l'alegria durava poc. 
Vaig a tota llet, mirant el rellotge a la pantalla del compte kms. El temps va passant i el terreny va empitjorant, encara continua sent ciclable però amb trams més complicats de pedres relliscoses. Miro l'hora: la 1:00. I encara no s'acaba la pujada. 
Vaig intercalant trams de paté amb pedaleig. Em motivu perquè aquesta lluita contra el rellotge siempre em fa més il · lusió de continuar. Quan per fi s'acaba la pujada ja són les 1:15. Em desespero. Ja no passem el control, comento amb uns que van amb mi. 
Comença la baixada.  A veure si recuperem temps. 
I una merda! 
La baixada era per un GR de graons de pedra.  ******** LA MARE QUE HO VA PARIR AL ******** 
Anem baixant de qualsevol manera, intentant no caure, esglaons gairebé de la meva alçada, on tenia que llençar la bici i després saltar, intentant no relliscar, cosa més difícil amb les sabatilles rígides. Un altre cabreig, si he de caminar pujant ... caminar baixant ....¿ On recuperar el temps? 
Quan per fi arribo al avituallament que en teoria tancava a la 1:15, ja són la 1:30 passades. 
Veig en  Jaume i em sorpren: Què fas aquí? Em diu que li ha passat de tot: S'ha trencat la butxaca del Maillot , el porta bidó s'ha trencat i porta el bidó en una butxaca, i per colmo el canvi s'ha espatllat amb el fang i no va. Resultat: Que es retira. 
Em pregunta si vaig a seguir, jo li dic: Però si ja no pas el control. Però el em diu que ho han estirat perquè si no, molta gent no passaria. 
En aquest punt, també veig a Oriol, un altre conegut l'Ironbike2007 que portaba mesos sense veure'l. El saludo mentre es menja un platan i en Jaume engrasa la meva cadena. 
Jo segueixo, encara que ja ho veig molt difícil, perquè encara que hagi passat aquest control, si el terreny segueix igual, no podria recuperar la mitjana per a passar el següent control.  I és clar, a partir d'ara venia la pujada al Puigsacalm on havia tram de paté garantit encara que no estava plovent. Estava molt difícil acabar. 
Segueixo endavant. La primera part de la pujada és per una pista ciclable on apreto el que puc per guanyar temps. Vaig xerrant amb un home que havia fet la Ruta dels Conquistadors l'any passat, em va explicant coses de la ruta, i jo li anava dient també altres aventures .... i així es va fer més amena la pujada. També anava força temps amb un conegut de Ada, Ricart i el seu company. A la cruïlla d'un riu, aquest noi, Ricart, intentant creuar a cavall de la bici va caure enterito dins l'aigua. No pude evitar de riure, el pobre va acabar ben moll, i amb lo freda que estava l'aigua .... arghhh. Seguim tots junts, més endavant, aquesta pista es convertia en un barrizal enorme. No podia agafar la bici a coll perquè amb el fang pesava 5kgs més. Per cada pas que donava, en feia dos enrere. El peu es va ficar sencer fins a meitat del bessó en el fang. 
Alguna vegada que intentava aturar un segon i descansar, notava que em va enfonsar en el fang, no es podia parar. En alguns moments sentia que se'm quedava la sabatilla dins, havia de tenir cura de no treure el peu només amb els mitjons, per fi s'acabava la pista i havia que ficar per un sender. 
Aqui vaig començar sola i va ser on vaig tenir la caiguda més tonta des de fa molt temps. 
Entre la pista i el corriol havia una baixada per una campanya, no hi havia cap dificultat, només la pendent, però hi havia un clot amagat en l'herba, la roda de davant va picar i vaig sortir volant per sobre del manillar estil superman. 
Menys mal que era herva i estava tova per la pluja que si no .... 
Ara que ho miro fredament, la caiguda va ser massa aparatosa per al poc dany que em vaig fer, la bici es va quedar darrera però el peu dret clavat a la cala, un cop al genoll esquerre amb alguna part de la bici i vaig fer un gir sobre mi mateixa, acabant amb les potes enlaire per l'inèrcia. Em va entrar el riure quan vaig veure el cel i vaig veure els meus peus sobre el cap. 
Un noi que passava al costat em va preguntar si estava bé, jo li contesto: Crec que si. 
Em llevo a poc a poc per verificar els danys. Exceptuant el cop del genoll, i que em crema una mica la barbeta, no em fa mal res més. Tranquilitzo el noi i li dic que tot bé, que pot seguir. 
Miro la bici, i el manillar esta mirant a Pamplona. Adreço el manillar i poso la cadena que havia escapat. Al rodar el pedal veig que la patilla del canvi s'ha doblegat i s'ha quedat entre els radis. Estem llestos. 
Faig força amb la mà per intentar arreglar-lo, pero en la pròxima hora, he de repetir l'operacio unes 4 vegades fins deixar la patilla en un posicio que no faci un soroll estrany i que pugui canviar els pinyons, encara que tinc que evitar utilitzar els ultims pinyons perquè tocan amb els radis. 
A partir d'ara vaig uns trams a peu, i d'altres pedalant. Em fa por forçar el canvi. 
Si abans depenia d'arribar a temps al control, ara depèn de dos factors: 
- Arribar a temps 
- Que el canvi aguanti el que queda. 
Començo a pujar. Vaig xerrant amb un noi que resulta que és Forero, Kareko (no sé si s'escriu així), faig gairebé tot el tram fins al cim del Puigsacalm.  
En aquesta pujada, començo a notar uns punxades al turmell dret cada cop que recolzava el pes del cos en aquest peu. Es veu que hi hauria forçat una mica i m'he fet mal. 
Cada pas que donava, el turmell em feia mal, ja començava a témer haver.me fet algun esquinç o torcement, però mirava i no veia res inflat, vaig provar recolza el peu de costat i així emvaig anar tirant. Resultat, gairebé tota la pujada recolzant el peu dret pel costat. 
Ara depenia de tres factors per acabar: 
- Arribar a temps 
- Que el canvi aguantar 
- I que el turmell no fes mal al pedalar. 
Un cop dalt, em trobo amb Aleix. Era tard, jo ja veia pràcticament impossible passar el control, però havia d'intentar-ho fins al final. 
Comencem a baixar, al principi a peu, després per un corriol ciclable a mitges i de sobte ens posen una altra vegada per un GR. 
Em vaig recordar una altra vegada de tota la família del creador de la ruta. Fins i tot els morts. 
El pitjor és que aquest GR, encara que perdia alçada, no tenia molta pendent. En realitat, l'altitud la va perdre per graons de pedra, quan no havien graons, era gairebé planer, era frustrant.
Haver de baixar la bici, amb cura amb els plats perquè deixaves les dents alli, les branques es engachaban al canvi, a la cadena, em agradaria saber si algú que va baixar pel GR va acabar de bon humor, perquè mira que jo sempre veig el costat positiu de totes les aventures, però ahir hagués tirat per algun barranc el qui va fer la ruta si el trobo en el moment de més cabreig. 
Quan per fi, després de gairebé 1 hora baixant a pota, arribem al tall, eren les 16:45. Havien tancat el control a les 16hr. 
Amb un cabreig de tres parells de nassos, busco un lloc per fer pipi, portaba gairebé 3 hores amb ganes i no parava per no perdre temps i intentar passar els talls. 
Alli menjo alguna cosa, encara que no tenia molta gana, només cabreig. 
M'abrigo perquè per arribar al poliesportiu és tot baixada per carretera (Coll de Bracons). 
Per fi arribo a la meta. Serien les 17:15 aprox. Trobada amb en Jaume i els demes.  Just en aquell moment estava arribant el tercer classificat, David Peña. 
Després de xerrar una mica amb ells per intentar relaxar i que se'm passés el cabreig, em vaig a la dutxa. Em trobo amb una altra noia que tampoc va passar el tall. Estava en la mateixa situació que jo, cabrejada amb el recorregut. 
Després de dutxar-me, ens vem quedar alli, xerrant. És que amb tota la gent amb la qual parlava, tots em deia el mateix, que estaven fins als collons de les trialeres de baixada, que no eren ciclables per a ningú. I mira que si ho digues només jo, no valdria de res, estic en la categoria de biker corrent, però he estat parlant amb David Peña, i m'ha dit el mateix, els putos GR tots a peu, després també vaig preguntar a Ivan Oulego (per cert , quina màquina esta fet, va acabar la ruta entre els 10 primers), i també ha fet a peu el 70% dels senders. Ramon en la mateixa situació, després va arribar Dani, Chema, Stomik, gent que ha pogut acabar la ruta sencera, que són uns craks, però estan d'acord que s'han passat amb els GR. 
En fi, dels més de 400 que estaven apuntats, només van poder passar pel control del km 70 (on em vaig quedar jo), 60. I més endavant havia un altre control, on es van quedar alguns més. 
És alguna cosa perquè la organització tingui en compte en les properes edicions. Si només un 15% (aproximadament) de la gent que s'apunta a una cursa aconsegueix acabar, alguna cosa està mal feta. 
Una ruta així d'exigent, s'hauria de fer en un mes d'estiu (com juliol o agost per exemple), així hauria més hores de sol i els controls serien més amples, es podria fer la sortida abans (a les 7h per exemple), i hauria menys possibilitat de pluja (encara que els GR a peu estan garantits amb o sense pluja). 
En fi, he fet 70kms amb 2900mts de desnivell, una mitjana de 9,8 km / hi això sense comptar els trams de bici a coll, on el rellotge de la bici no comptabilitza. 
Un terrible mal gust de boca, perquè és la primera cursa en molt de temps que no pas un control, i amb un sentiment d'impotència perquè és que ni tan sols he pogut mesurar el meu nivell en la bici, perquè els trams on podia anar pedalant anava bé, però no vaig arribar a cansar-me pel pocs que eren. 
L'any que ve no crec que torni si les dades i el recorregut és el mateix. Per caminar pel fang, vaig amb els meus gossos, la motxilla i faig rutes de senderisme, així no he de carregar amb la bici i fer malbé els components pel fang.
Noe